El Parlament
català ha aprovat l’Informe sobre el procés constituent. Això no ha agradat
gens als que s’auto-denominen “constitucionalistes” i els seus simpatitzants. La
Presidenta del Parlament no ha fet altra cosa que el que li correspon segons la
seva funció: posar a votació el que demanen els diputats.
Per
la seva banda, aquella dona patètica que té les funcions de vice-presidenta del
Govern de l’Estat, ha desqualificat de forma repulsiva aquesta actuació,
amenaçant i pressionant els Tribunals —en aquest cas el Constitucional— a fi de
que dicti sentència i actuï penalment contra la Presidenta del Parlament
català. I no solament això, sinó que la Fiscalia, que no deixa de ser un braç
del Govern de l’Estat sense separació de poders, no ha actuat d’ofici contra la
vice-presidenta del Govern Espanyol per prevaricació i difusió de l’odi.
El
cas potser no seria tan notori si totes aquestes actuacions no es fessin des d’un
govern de l’Estat que està per sota dels mínims, que s'està en estat de descomposició per putrefacció. Acusat de corrupció —amb
sentències—, d’incompetència, d’afavorir els rics contra els pobres, de
discriminar les llengües pròpies i, en definitiva, de voler trencar de forma
violenta l’Estat espanyol i no permetre que els ciutadans expressin els seus
desitjos de govern. Que aquestes iniciatives les enceti un govern amb aquestes
característiques, és el súmmum del cinisme i cara dura.
Ara,
en un nou intent de supervivència, els tres partits “constitucionalistes” demanen una acció contra els catalans i el
seu govern elegit democràticament. Rajoy i els dos pallassos que l’acompanyen,
tenen la pàtria a la mateixa butxaca que els diners, de sobres o de favors.
Tenen el sentit d’estat a la butxaca del darrera, ben a prop del cul. Aquests
són els que ens volen convèncer de la bondat dels seus arguments, dient-nos que
ens ajuden amb els diners del FLA, quan sabem —i ells també— que són els
nostres diners i els desajustaments són fruit d’un finançament injust que essencialment
perjudica els catalans.
