Una treballadora exemplar

 

Cristina Cifuentes ha declarat que no farà vacances aquest any. Que s’ho passa molt bé fent el que fa. Aquesta declaració ha aixecat una gran polseguera. A mi aquest fet em suggereix dues reflexions:

Una: Cifuentes és una dona incompetent. Sembla que el dia a dia no el pot controlar si no hi és de cos present. La seva organització és un desastre. No està qualificada per dirigir l’administració d’una comunitat.

Dos: la meva experiència professional d’una llarga vida de treball lligada en part a treballs de control, m’ha fet veure que quan algú no fa vacances és que té algun embolic en dansa. És una norma que sempre es compleix.

La pregunta que s’imposa és: A) Cifuentes no mou el cul de la cadira perquè es pot trobar que algú s’hi assegui en la seva absència. B) Cifuentes no pot deixar la Comunitat més corrompuda de tots els temps perquè necessita estar al costat de la trituradora de paper per fer desaparèixer contractes i documents inculpatoris. C) Com a bona política que és, no coneix el món del treball, el món el contempla a través del partit i de les seves misèries. Quan diu que es queda per treballar, què vol dir? Que està més be al seu despatx refrigerat, des d’on pot organitzar trobades amb amics a costa del diner públic. Que li fa por que sorgeixin nous casos de corrupció en la seva absència que no pugui direccionar adequadament, o bé que s’activi algun cas com el del Canal Isabel II, Operación Lezo, Púnica, etc. que la pugui esquitxar.

Jo crec que l’autèntica explicació del perquè no es mou del seu despatx és perquè tots aquests casos de corrupció es mouen i en qualsevol moment es pot trobar amb el cul a l’aire.

Opes i més opes

 

Abertis és o vol ser opada. Això diuen els diaris. Cap argument del perquè. La teoria diu que les opes es presenten quan es presenta una oportunitat de negoci al millorar l’equip directiu de l’empresa en qüestió. D’això ningú en parla.

El govern de l’estat no vol que es repeteixi la situació d’Endesa, que la va comprar una societat italiana, però no diuen que abans, Gas Natural havia presentat una opa per i que llavors el vice-president del govern Rato va dir: “la Caixa no opa a España”, i aquella senyora tan llesta i patriota que es diu Espe va afegir, que de cap manera es permetrà que passi a mans estrangeres. D’això tampoc en parla ningú.

Quina és l’expectativa de negoci d’Abertis que pot millorar per la via d’una gestió alternativa? Es desconeix. Està clar que els dirigents actuals poden haver quedat desfasats degut a una abús de gomina que es deu haver filtrat a les seves neurones, però no n’hi ha cap prova concloent.

Per tant, què busca una societat italiana en aquesta opa amistosa? No se sap, i fins i tot què busca Florentino, el gran beneficiat dels negocis de la llotja del Bernabeu? Tampoc se sap.

Tenen aquestes societats diners suficients per a comprar-ho? (cal tenir en compte que AENA també ha estudiat una opció de compra que voldria dir que l’estat —que com tots sabem que va sobrat de diners— participaria en aquesta compra.

Tots sabem que el negoci de les autopistes va lligat al negoci de les concessions, i més negoci si aquestes concessions són opaques. I per què volen vendre els actuals propietaris? Van fluixos d’armilla? Creuen que en l’actual situació de major control democràtic els serà difícil seguir fent negocis? Aquí plora la criatura, però tampoc se sap si aquest és el gran argument.

El petit Iceta

Que Iceta ha perdut el senderi, és indubtable. Vol emular el petit Nicolás, un noi que sembla intel·ligent, però que ha resultat ser un estúpid al servei de la mediocritat.

Què li has fet a l’històric partit catalanista? L’has deixat convertit en un terreny erm, on no hi creix altra cosa que l’estupidesa. No et vull retreure la teva conducta oscil·lant, ara un ara l’altre. O que diguis que el teu partit estarà sempre al costat de la llei. De quina llei parles, de la del PP, d’un partit que incompleix totes les normes escrites i les de la decència i fa el que li dóna la gana? Aquesta és la llei que estàs disposat a complir? Que un referèndum no es pot realitzar si no hi ha garanties. Has llegit alguna cosa de la història de la independència del centenar de països que han aparegut en el darrer segle? Hi havia garanties per la independència en tots i cadascun dels casos? Pobre Iceta, que ensorris el partit tal com ara està definit m’importa poc. Confesso que us havia votat, perquè m’ho creia, però avui, es pot creure alguna cosa d’un partit supeditat totalment a un PSOE que per conservar el poder està disposar fins i tot a pactar les coses més indignes amb el PP? M’és igual. El que no se’t pot tolerar és que facis mofa del sentiment de la majoria dels catalans. Que segueixis fent l’imbècil, ja t’ho trobaràs, a Goldfinger aprendràs moltes coses. Sembla que no t’has adonat que ara estàs al costat de Ciudadanos i del PP, que votes molt sovint al seu costat. No et fa reflexionar això?

Adéu Iceta, bon viatge i que sàpigues que passaràs a la història com el dirigent que va ensorrar el partit.

Quan el govern obre la caixa de Pandora

 

Rajoy ha obert la caixa dels trons. Recentment hem vist com el govern del PP, per la via del Tribunal de Comptes, ha obert (novament, de forma miserable i forçant les lleis) la via de reclamar els diners gastats per la Generalitat en la votació del 9-N a l’expresident Mas i a dues conselleres. És un fet ja jutjat amb una condemna vergonyant per part d’una justícia al servei de no se sap qui.

No sé si Rajoy s’han adonat que han obert una via perillosíssima per a ells. Quan aquesta fórmula s’estengui, veurem com aquest mateix Tribunal de Comptes, del que no se li coneix cap actuació digna, demanarà afectar el patrimoni de Rajoy, Sáez de Santamaria, Pastor, Català, Gallardón, i un llarg etc. pels rescabalar-nos dels casos de malbaratament de recursos públics en casos com:

Castor, més de 3.000 milions regalats a l’amic Florentino

M-30, 12,6 milions regalats per Gallardón

Rescat autopistes radials de Madrid, més de 3.000 milions.

Diner “negre” del PP utilitzat de forma il·legal pels fastos del partit, centenars de milions.

Amnistia fiscal

Les clavegueres de l’estat, del ex-ministre Fernández Díaz, que de forma sorprenent encara no ha estat jutjat ni condemnat.

La llista és inacabable...

Potser de tot això el fiscal general n’hauria de dir alguna cosa, però aquest home ni pensa fer res ni se l’espera. És un home al servei de la “pàtria”, i per aquesta ideologia tots els mitjans, per indignes que siguin, són acceptables.

El director de La Vanguardia dóna el tret de sortida

L’article del director —històries fantàstiques, 5.7.2017— i l’editorial del diari, mostra la seva poca vergonya sense cap tipus de contenció. S’apunta en el que creu que és el bàndol guanyador. Ho fa per convenciment o per covardia, no ho sé, però el resultat és el mateix.

El director de la Vanguardia en el seu article acusa al president Puigdemont d’oblidar que les institucions catalanes emanen de l’Estatut i que aquest, de la Constitució.

Potser que aquest home s’informi una mica més abans de dir aquests disbarats. El president número 130, l’honorable Puigdemont, deu el seu càrrec a la Constitució? El Sr. Carol no sap que la Institució de la Generalitat és força més antiga? I si ens referim al període més actual, no sap que la restauració de la Generalitat, després de que el govern franquista assassinés al president Companys,  va ser abans de que es votés la Constitució?

I pel que fa a l’Editorial que intitula “Una llei política jurídicament dèbil, és un recull partidista en el que s’hi afegeixen coses que no toquen.

“Alguns s’irroguen la representació del poble, tot i no haver obtingut més del 47,8% de l’electorat”. Em volen dir els senyors de La Vanguardia a qui representen el govern del PP i quin percentatge de vots ha obtingut en les darreres eleccions?

Anotacions insidioses que només obeeixen a la seva mala llet: “un instrument al servei exclusiu de la causa independentista”, causa estupor tanta imparcialitat.

“Des que el sobiranisme va plantejar el seu desafiament a l’estat”. Això és una mentida monumental i el Sr. Carol ho sap. Qui ha plantejat el desafiament? Un estat que diu amb quina llengua hem de parlar, que hem d’ensenyar, que hem de pensar, que hem de votar, ens acusa de desafiament? S’ha de ser ben ximple per dir aquestes coses.

I entremig parlen del cessament del conseller d’empresa, que per cert, no ho va ser per corrupció, com passa amb tots els ministres del govern central, sinó per suposar una asintonia de cara al referèndum, en aquests moments, un tema principal.

Jo ja fa temps que he deixat de comprar La Vanguardia, i tu?

Les institucions espanyoles no funcionen

S’ha diagnosticat clarament que aquells països quines institucions no funcionen correctament estan abocats al fracàs. Un dels exemples podrien ser el llibre d’Acemoglu i Robinson, que ho expliquen i ho exemplifiquen àmpliament.

Què tenim a Espanya? Tenim uns polítics que, genèricament, els preocupa el poder i, per tant, els vots. El demés se’ls en fot. La conseqüència és que les institucions garants dels drets dels ciutadans  no acaben de rutllar prou bé.

Avui parlaré de la justícia. És un sector que encara no ha superat el seu origen: el franquisme, ni tampoc la supeditació voluntària de la justícia a l’executiu del govern central.

Ara, amb la proposta de referèndum de Catalunya, surten tots els fantasmes del passat. El govern no controla, no sap què fer, i ha resolt que siguin els fiscals i els jutges qui els tregui les castanyes del foc. No és altra copsa que la seva incompetència i covardia.

Tot el que es fa des de Catalunya queda en suspens, inhabilitat, anul·lat. El govern de l’estat utilitza els “seus” mitjans per atacar els ciutadans que es rebel·len contra el seu poder. Que sigui just o no, els és igual. Que les decisions siguin incoherents i diferents segons sigui l’autor, és el pa de cada dia.

En la darrera envestida del govern de l’estat, els fiscals “afinen” tal com se’ls demana i a banda de possibles inhabilitacions de polítics elegits democràticament, se’ls comença a amenaçar en repercussions econòmiques, a través de multes o d’estimacions esotèriques segons els convingui.

El cas de l’ex-president Mas, i les conselleres Rigau i Ortega, n’és l’exemple més recent. Però aquí no s’acaba la cosa. Continuen en els “seus estudis” per quantificar delictes suposats i més que discutibles de persones que s’han significat per demanar anar a votar.

El govern de l’estat està carregat de raó. Ho diuen ells. La sagrada Constitució no permet anar a votar segons quines coses. És un exemple ben curiós de com s’entén la llei: el que no està explicitat, diuen, no està permès. És a dir, està prohibit. Són uns demòcrates ben especials.

Tot això ja ho sabem els catalans. No cal insistir més.

El que resulta paradoxal és que aquests mateixos fiscals mai no veuen delictes, obscens, monstruosos, especialment de tipus econòmic, que tenen lloc al voltant del poder central. Tenim gairebé tots els ministres reprovats, i al seu voltant sorgeixen uns individus que s’han enriquit obscenament amb els diners dels contribuents. De tot això, els fiscals i la justícia no en sap res.

Els matussers ministres d’economia i hisenda, han ajudat a fer caure un banc amb la utilització de informació privilegiada. Han destruït el capital d’uns accionistes als que, com sempre passa, se’ls ha volgut confondre en la aplicació dels seus estalvis. Estem esperant que el fiscal general enceti una investigació al respecte. Que els directius del banc han col·laborat en tot el que han pogut per ensorrar el banc, també és cert. Una medalla més per als banquers que s’ho guanyen a pols.

Tenim el malbaratament de recursos públics en les fantasmades de l’AVE, una part, pur malbaratament i, una altra, subjecte a les corrupteles dels rapinyaires que sempre estan al voltant dels governants. Tothom sap que l’AVE és un niu de carronyaires, però el president del govern insisteix en la seva megalomania. Estem esperant el fiscal que ho investigui.

La fiscalia encara no ha començat a avaluar el malbaratament de recursos públics en el cas Castor, autoritzat per ministres incompetents si és que no corruptes, i contractistes, sempre disposats a corrompre el poder públic. Estem esperant que el fiscal ho investigui.

L’incompetent ministre d’indústria que recentment va plegar i tots els que el van precedir, ha fotut un embolic amb les tarifes elèctriques que ni el més ruc del meu poble hauria permès. Això és corrupció? Doncs sí. Estem esperant que el fiscal ho investigui.

I els homicidis involuntaris però amb responsabilitat per incompetència i frivolitat dels accidents de l’Alvia i València, com és que no s’investiguen de forma seriosa. No sé si ho saben però hi va haver molts morts innocents. Vostès, ministres no hi tenen cap responsabilitat? Morts innocents i diners malbaratats, sense responsable conegut.

I estem esperant que el fiscal general investigui els innombrables incompliments de la llei per part del govern central, que tant pregona el mateix govern d’incompetents i corruptes.

I les subvencions a entitats que haurien d’estar fora de la llei, qui les autoritza? Això no cal que s’investigui per la fiscalia i demani responsabilitats polítiques i pecuniàries?

Tampoc sabrem mai qui és el responsable de que el PP s’hagi finançat —de forma desmesurada i monstruosa— amb diner procedent de la corrupció?

Per què la vicepresidenta, tan simpàtica ella, no ens ho explica tot això, i el portaveu del govern, amb el seu aire afable però també cínic i mentider, no en pren nota.

Estem esperant...