El Sr. Rivera diu que la solució per Catalunya és que se'l voti a ell

La veritat és que em fa molta mandra llegir coses que, suposadament, ha escrit aquest home. El seu llenguatge joseantoniano em costa de seguir i entendre. No crec que amb relativament tan poc espai es puguin dir tantes vaguetats i més d’una falsedat.

Comença dient una veritat, que per aconseguir resultats diferents no es poden fer les mateixes coses (aquí em pensava que donava suport a l’independentisme, però no). I continua: “Es urgente que en Cataluña, después de 35 años de autogobierno, tengamos por primera vez un Gobierno leal a la Constitución, europeísta y que defienda la autonomía de Cataluña sin cuestionar las bases fundamentales de nuestra democracia”, amanit per una crida a la unitat i a l’espanyolisme.

Desprès d’haver construït aquesta brillant frase, diu: “Para tener un Gobierno catalán democrático, que respete las leyes y las sentencias judiciales, que tenga las manos limpias y que no gobierne o para los separatistas o para los constitucionalistas, sino para todos los catalanes, lo que debemos hacer es no caer en la política de bandos de Artur Mas”, és a dir, ens proposa que ens apuntem al seu bàndol, que és el bo, però en definitiva un bàndol per no dir una cosa més grossa.

“Si pretendemos que en Cataluña el separatismo vuelva a menos del 25% de apoyo donde estuvo siempre”, està clar, oi? L’opció independentista no és la seva, i per tant s’ha de liquidar. D’això se’n diu democràcia.

I ara ve el pensament final: “En definitiva: para involucrar a la mayoría de catalanes en el futuro de España es urgente ganar las elecciones autonómicas en Cataluña para configurar una nueva mayoría y un Gobierno para todos los catalanes”. Traduit a roman palatino vol dir que com ell és el millor (no se sap en què), l’hem de votar, i deprès ja ens ho trobarem.

Molt bé Rivera. Descansa una mica que les tevés neurones han quedat molt tocades desprès d’aquest esforç.

Article de referència a El País: 

http://elpais.com/elpais/2015/07/28/opinion/1438097518_065317.html

Els centres CIE (Centres d'Internament d'estragers)

Matt Taibbi és un periodista que ha escrit sobre temes de finances amb força encert i, a més, dient coses noves que fins ara no s’havien dit.

En el seu darrer llibre –La Brecha- explica amb molts exemples com els EUA ha implantat una doctrina que anomenen dels efectes col·laterals. El que explica aquesta doctrina és que els reguladors (Justícia, Supervisors, Administració), quan tracten de temes irregulars, estafes i el que convingui, i a més es tracta d’estafadors d’alt nivell social i econòmic, s’ho pensen dues vegades o més, abans de tancar un banc, una indústria o simplement una persona a la presó si aquesta pertany a les elits del poder. La doctrina ho justifica pels efectes subsegüents que pot tenir una acció d’aquest estil sobre la societat en general, és a dir, si es perdran llocs de treball, si causarà un efecte negatiu quant al prestigi del país, etc. En aquests casos pacten una multa que, en cap cas afecta a la butxaca dels delinqüents, sinó a la dels accionistes de l’empresa.

En canvi, quan es tracta de persones sense poder, sense diners i en general de persones amb la pell fosca i procedents d’altres països, llavors la justícia és implacable, siguin o no culpables, fins al punt que la policia americana, tan criticada per la seva brutalitat, pot fer el que li sembla amb aquesta gent, i els pot detenir, expulsar del país o simplement apallissar. La policia té carta blanca per detenir a individus al carrer només pel seu aspecte.

Fa uns dies, a TV3 es va projectar un documental que explicava el funcionament dels centres CIE, sota la supervisió del Govern Central i en general de la policia nacional.

El que explicava era calcat al que passa als EUA quant a aquest tema. La impunitat  dels governants i dels seus executors és absoluta, i la opacitat també.

El que si m’estranya és que aquest Govern que demana el compliment de la Llei als que no els cauen simpàtics, obri amb aquesta mateixa duresa i possiblement de forma delictiva en el tractament de tota aquesta gent que reté, deté i fa el que els sembla per qüestions que com a molt poden ser infraccions administratives.

En el reportatge sortia la vicepresidenta Soraya Sáez (amb la seva rialla de conill) i el ministre de l’Interior (amb cara de dir alguna cosa important i veu engolada), per explicar els canvis que ha fet la llei al respecte d’aquests centres. Pura cosmètica. Es manté el racisme, l’arbitrarietat i en general el maltractament a les persones que procedeixen d’altres contrades. I aquest Govern, que està carregat de membres de l’Opus, no se li acut altra cosa que resar i seguir maltractant a tota aquesta gent.

Hi ha algun responsable en el Govern Central d’aquesta ignomínia, d’aquesta vergonya, d’aquesta obscenitat? I per què no ha dimitit encara?

El ministre "goteres"

El llagoter ministre de l’interior continua amb les seves “afortunades” frases que venen directament de les seves neurones.

Ara fa la comparança dels refugiats amb una casa amb goteres. Fa bé de precisar, perquè altrament les goteres pensaríem que les té en el seu terrat.

Avui s’’ha despatxat dient que Guardiola va jugar amb la selecció espanyola per diners. Fins ara no ha descobert que el futbol és precisament això? I més, "la roja".

Què diferent del Govern del PP, del qual forma part, en que tots han fet l'egipci per rebre “sobres” de procedència desconeguda, a més dels diners que els correspon pel seu càrrec.

Vull creure que el president Mariano li haurà donat quatre copets a l’espatlla per agrair-li les seves brillants manifestacions, i amb això el ministre haurà quedat recompensat àmpliament per la seva actuació.

Endavant senyor president d’Espanya, té un equip molt compacte i homogeni, amb ell pot anar a tot arreu, segur que el faran quedar bé.

Nota: Espanya no admet ni l'1% del total refugiats a repartir a la UE. 

.

"Versión original", la web de l'ajuntament de Madrid

Que els polítics i els periodistes estan cada vegada més lluny dels ciutadans es posa una altra vegada de manifest al voltant de la web que l’ajuntament de Madrid ha donat d’alta.

Com pot ser que una publicació, quin origen és el propi ajuntament de Madrid i quin objectiu es desmentir notícies falses, errònies i malicioses, hagi fet pujar la temperatura (encara més) d’aquest mes de juliol?

Ara sí que he fet el propòsit de deixar de veure televisions i premsa foranies. Està clar que la manipulació està dins els seus objectius. En podria posar molts exemples, però que la regidora del PP de l’ajuntament de Madrid tingui la barra de dir que això és un atac a la llibertat d’expressió, o que la  comtessa Aguirre hagi presentat una moció d’urgència per retirar la web de l’ajuntament, o que el diari “El País” li dediqui una editorial plena de manifestacions malicioses i equívoques, o que el PSOE i C’s hi estiguin en contra, m’ha fet obrir l’ull per adonar-me, una vegada més, com veuen les coses des de la dreta casposa i reaccionària d’Espanya.

Quina argumentació més pobra la de tota aquesta gent! Per descomptat, també hi ha l’argument de que cal dedicar-se prioritàriament a atendre les necessitats de la gent i no perdre el temps en aquestes tonteries, quan el PSOE i especialment el PP en fa perdre el temps en dir imbecilitats cada vegada que obren la boca i en amagar la corrupció que els infecta des de la sola de les sabates fins al darrer cabell del seu crani descerebrat.

Ja sé que es tracta del país veí, del que ben aviat espero puguem saludar com a bons veïns i deixar de preocupar-nos pel que facin en la seva realitat virtual i imaginària.