Xenofobia sense fronteres: migracions (II)

La brutalitat, poca intel·ligència i desconeixement amb que es tracta el fenomen de les migracions —que encara està començant— és realment preocupant.

Segurament molts de nosaltres, o les nostres famílies, han estat emigrants. Uns econòmics, altres refugiats que fugien d’un regim feixista com va ser el franquista. Van sortir del seu poble, van anar a altres països on els van atendre relativament bé, en alguns casos, en altres molt bé, i en altres molt malament, però se’n van sortir.

Ara, tots fem veure que no ho recordem, i que les nostres fronteres són sagrades. Que no volem compartir res del què “és nostre” ni volem tenir el més petit sentiment de solidaritat. Que es fotin! Alguns quan es parla en aquests termes et diuen: doncs porta’ls a casa teva! Potser sí, però això solucionarà alguna cosa?

Indigents a Barcelona n’hi ha més de 1000 que cada dia dormen al carrer. Tenim un Ajuntament que es excedentari en recursos. Tenim un govern central que malbarata milers de milions, tenim partits polítics que quan estan al govern roben milers de milions. No podem ajudar a aquestes persones a sortit del forat negre on estan instal·lats i no en podran sortir mai més?

Alguns afirmen: soc racista, no hi puc fer més. Segur que no hi pots fer més? Quants amics o coneguts tens que són d’altres països? Quants amics tens que són musulmans, o jueus, o tenen la pell diferent? Segurament cap. Llavors, som racistes o simplement som ignorants, insolidaris, poc humans...

Per parlar dels immigrants cal haver-ne conegut algun, encara que només sigui un. Els coneixem els que parlem d’immigració? Sabem de què fugen? Sabem quins problemes tenen? Crec que no. Si més no parlo per mi. No conec immigrants, només en conec, i encara molt relativament, dos o tres. De la resta tot el que sé és a través de la premsa, dels mitjans, i ja sabem qui i com informen alguns mitjans. Però mai he anat a dinar amb ells, mai he anat al cine amb ells, mai he anat d’excursió amb ells.

Potser que és culpa d’ells, però no n’estic segur...

Rob Riemen en el seu llibre “Per combatre aquesta època”, cita a Tomas Mann que l’any 1947 deia que el fenomen del feixisme no desapareix amb el final de la guerra i que avui en dia el podem descriure com la politització de l’home-massa ressentit. Els demagogs fan servir el feixisme per a mantenir-se en el poder i exploten per aquest objectiu el ressentiment, assenyalen bocs expiatoris, difonen odi, amaguen un buit intel·lectual tot cridant consignes i insultant i amb el seu populisme eleven l’oportunisme a la categoria d’art. Mann va veure a Munic com un moviment feixista va poder arribar al poder, en part gràcies al domini de la mentida; les paraules son despullades del seu significat i reduïdes a consignes.

I en aquesta descripció entra tota la ultradreta espanyola (PP, C’s, VOX) i l’europea, on els mitjans de comunicació difonen pors i mentides, en un aiguabarreig difícil de destriar, on tot s’hi val, la religió, el desconeixement dels problemes de la humanitat, la manca absoluta de solidaritat i el supremacisme dels energúmens.

Impunitat a Espanya

Des de la denominada Transició de 1978 hem de suportar que molts ciutadans i partits presumeixin de constitucionalistes sense que respectin el que es va establir en la Constitució.

Entre aquests partits tenim el propi PP, que és un partit, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho han confirmat els Tribunals més franquistes i propers del propi PP. El seu líder, aquest noi en Casado, presumeix dia sí dia no, de ser un partit constitucionalista, quan ell mateix està investigat, i presumptament amnistiat per la justícia franquista, per la seva prevaricació, mentides i corrupteles que, personalment l’afecten, i a més per formar part de la direcció d’aquest partit protegit per la justícia que és el més corrupte de la història, que ja és dir.

Per altra banda es permet que associacions, partits i “manades” de ciutadans —VOX, Fundació Francisco Franco, i tantes altres— que pretenen subvertir la convivència entre els ciutadans. Es permet que els familiars de Franco, que va espoliar els país durant la seva etapa dictatorial i que els ha transmès els “seus béns” procedents d’un robatori continuat durant més de quaranta anys, que maregin a tot els país amb el tema de la seva vergonyant exhumació.

Un partit com el de C’s amb profundes arrels franquistes i falangistes, que dia sí dia no, es posen a la boca el seu constitucionalisme. Jo els preguntaria: i en quin article de la Constitució es diu que està permès expandir l’odi cap una minoria com són els catalans? On diu que es poden dir mentides cada dia per generar violència?

I ara—des de fa molts anys— s’afegeix a  la tropa de la impunitat, els jutges, els alts magistrats que amb les seves “torticeres” sentències estan deixant el país en un estat comatós. El cap de la justícia Carlos Lesmes, és permet unes expressions i unes actuacions que s’assemblen més a ser l’amo de la finca que no pas a ser president d’un Tribunal de justícia.

.

Una magistrada, Àngela Murillo, es permet dir que el Tribunal d’Estrasburg li importa un rave, i el fet que aquesta jutge sentenciés a Otegui a sis anys de presó resulta una sentència injusta. I aquesta magistrada ha robat sis anys de vida a Otegui amb el sofriment que comporta estar a la presó. ¿Aquesta jutge no hauria de passar per la presó els sis anys a que ha condemnat a una persona a la presó sabent que era innocent o se l’ha jutjat sense garanties? Si fos així, segurament la actuació d’altres jutges, com Lamela, que també hauria de tastar la presó, o bé Lesmes, que li aniria molt bé estar-hi una bona temporada, les coses anirien d’altra manera. No es tracta d’un error, sinó de la supèrbia, la intransigència, el sectarisme dels jutges, de determinats jutges que no haurien d’estar ni un minut més al front d’un jutjat, i menys al front d’un tribunal. Què hi fan tota aquesta gent amb togues, medalles que no s’han guanyat— al costat de Felip, també disfressat de pallasso? És que mai es faran grans?

Els jutges espanyols saben que prevariquen i saben que Estrasburg els estirarà les orelles, però juguen amb la certesa de que aquest Tribunal va a marxa lenta i que poden passar 7 o 8 anys abans no es rebi aquesta estirada d’orelles, quan ells, clarament ja no estaran en aquests tribunals perquè els ciutadans els haurem fet fora per dropos, superbs, incompetents, sectaris i no se quantes coses més.

La magnífica constitució del 1978 dona llum verda a la monarquia per dur a terme els abusos que li passin per la barretina, i no se’ls pot ni jutjar ni investigar, tot i que sembla clar que hi ha alguna cosa més que indicis d’actuar de forma corrupta i d’haver acumulat fortunes inexplicables.

Democràcia en perill

Avui l’Estat ha posant novament en perill la democràcia. Ho fa a través de les seves institucions: la justícia (CGPJ, el Suprem, les Audiències i Fiscalies) formen part d’una associació mafiosa per a delinquir. No és una justícia per als ciutadans, és una justícia per als poderosos, als que aquests alts magistrats se supediten i serveixen amb alegria, i si poden ser de l'extrema dreta, encara més.

Estem veient cada dia com partits polítics de la dreta i l’extrema dreta actuen com si Espanya fos la seva finca privada. Fa quatre dies que l’Estat (Mariano i Soraya) van estar a punt de provocar una crisi d’estat profunda. Van intentar ensulsiar a dos bancs, suposadament catalans, deixant-los sense liquiditat, en una acció semblant amb la que van fer caure el Banc Popular, banc que a més portava més d’una pedra a la sabata. D’això se’n diu un cop d’estat, perquè la finalitat és destruir l’Estat i perjudicar greument a tots els ciutadans. I la Fiscalia? De vacances...

Veiem que els partits escòria —PP, C’s, Vox, i probablement PSOE—, estan delinquint escampant l’odi cap a una part dels ciutadans. La seva interpretació de la Constitució és sacralitzar-la. No es pot parlar de modificar-la, i els “pares de la pàtria” en el seu dia ja es van ocupar de que fos impossible modificar-la.

Però no solament escampen l’odi, sinó que a més prevariquen —Casado màster—, corrompen i roben per centenars de milions de diners públics; PSOE i PP, i estan dirigits per autèntics energúmens sense cap sentiment humà, sense cap consciència cívica, sense cap respecte als ciutadans —PP, C’s, Vox—.

Veiem com una justícia mafiosa s’encarrega de modular les instruccions dels expedients jurídics afirmant coses que són falses. Parlen de malbaratament de recursos, quan el propi ministre d’Hisenda —Montoro— havia dit per escrit que no hi havia malbaratament. No aporten cap prova, però insisteixen. Els magistrats han forçar a la Guàrdia Civil a que faci informes falsos, mancats de rigor i fins i tot ridículs, quin resultat és llastimós i vergonyant. Ara la fiscalia ha fixat com a un agreujant del comportament els presos polítics que algun d'ells va dir "no passaran". Són tan rucs que ignoren que aquesta era una consigna antifeixista, o potser per això s'han esvalotat, perquè no saben quina ideologia defensen.

Parlen de violència en el procés, quan l’única violència exercida va estar en mans de la policia nacional i la guàrdia civil, que seguien ordres del govern de l’estat.

Imputen al cap dels mossos de delictes com sedició i rebel·lió, quan saben que al front de les forces policials, el govern de l’estat hi va posar un comandament de la guàrdia civil —Pérez de los Cobos— que dins els seus mèrits té reconeguda una sentència  que el va declarar culpable de tortures, i aquest comandament que va ser l’únic responsable de tota l’operació ha rebut medalles i ni tan sols l’han declarat imputat.

En canvi si volen condemnar al cap dels mossos que uns mesos abans va ser capaç de desarticular un grup terrorista en pocs dies, tot i que l’Estat no només va amagar informació, sinó que ni tan sols ha explicat com és que el cervell dels terroristes fos una home de confiança del servei d’intel·ligència del estat espanyol, dirigit per la Soraya. I la Fiscalia? No ha volgut imputar responsabilitats a la Soraya per les 14 morts que va ocasionar aquest grup terrorista sota “el control” dels serveis d’intel·ligència.

Saben que la justícia internacional està negat la raó a aquesta justícia torticera que tenim instal·lada en el cor de l’Estat. Saben que la justícia espanyola continua sent franquista, carregada de prejudicis i d’idees malaltisses, com en els pitjors moments de la història.

Els tertulians i articulistes dels grans mitjans de comunicació —és a dir, de la caverna— fan tot el que poden per confirmar que el relat dels jutges i fiscals és verídic. No savben res ni investiguen res, però donen la raó al poder que els dona el mam. La premsa nacional es ven com mai fins ara ho havia fet, ha perdut la dignitat.

Partits com El PSC i molts altres afirmen que cal respectar les institucions com la justícia. No senyor Iceta, no. Cal respectar les institucions que s’ho mereixen, però abans de les institucions estan els ciutadans. Ho ha entès? La seva portaveu i vostè mateix seguiran dient aquestes bestieses?

La situació actual no va d’independència, va de democràcia, i la ultradreta de Casado, Rivera i Vox estan campant per tot el territori creant la màxima tensió possible, per veure si aconsegueixen que es deixi de parlar i entri la violència en campanya, que és el que pretenen.

Entretant què fa aquell noi que es diu Felip VI? Tornarà a actuar contra els catalans només per defensar les seves mamandúrries? Ha pensat en que potser ja li ha arriba l’hora de plegar?

Tot això sí que és un cop d’estat!