Ho heu aconseguit!

Estimats sàtrapes del PSOE, ho heu aconseguit, heu enfonsat el vostre partit

No s’havia vist mai una maniobra tant vergonyant, barroera i cínica. L’escissió del PSOE és el resultat de la permanència d’uns “barons” (nom indigne com s'auto-qualifiquen la vella guàrdia del PSOE) a la primera fila, sense que ningú els hagi convidat, amb la intenció d'enfonsar el partit.

Per descomptat que els punyals ja fa temps que volen per Ferraz i la guarida del PSOE andalús és un cau d’intrigues, d’enveges i corrupcions.

La senyora Susana Díaz ha estat la instigadora principal i podria ser que ni tan sols hagi observat les normes dels seus propis estatuts per "assassinar" a Pedro Sánchez. D’ella recordem la indignitat de quan va ser investida presidenta el primer que va fer va ser parlar dels catalans, naturalment amb desqualificacions. Evidentment es va oblidar que venia d’una carambola des l’ERE.

Per la seva banda la presidenta del PSOE assenyala que l’autoritat (!) li correspon a ella (és una andalusa amiga de Susana, que a casa seva la coneixen només a les hores de menjar).

També aquell home que després de la seva jubilació daurada va canviar de parella perquè li ensenyessin com s’obrien comptes a Panamà, i que es va dedicar a fer diners, especialment a Sud-Amèrica de la mà dels dictadors sud-americans. Que en el seu currículum hi té haver sigut president dels Gal, haver estès la corrupció a les institucions i haver protagonitzat les primeres privatitzacions descontrolades. Que va haver de plegar, no perquè aquell home petitó amb bigoti li ho digués, no! Va haver de plegar perquè ja s’esfondrava el  sistema que va establir.

I perquè ressusciten els zombis dels Guerra, Corcuera, Borrell, Bono, Rodríguez Ibarra i tants altres? Us ho diré: perquè no tenen vergonya ni memòria ni decència.

Ara contemplo la televisió i els periòdics i veig la presidenta d’Andalusia rient; la presidenta del PSOE dimitit, rient; els dimitits de la junta executiva que hauran de dur la carga de la vergonya d’haver enfonsat el partit, rient... De què riuen tota aquesta gent?

És evident que a mi se me’n fot del que facin. Fa temps que vaig decidir que tenia altres alternatives que m’interessaven molt més que no pas la socialista de dretes, conciliadora amb la desigualtat i les portes giratòries, la que parla de la Pàtria, “d’Ejpaña” i de tantes coses brutes, com la de les línies vermelles amb la llibertat, però en canvi, no amb la corrupció.

Ara només m’interessa fer tot el que pugui perquè Catalunya pugui ser independent. Els nostres germans (que no cosins) de l’altra banda de l’Ebre els ajudarem si podem o si es deixen. I si no volen serà la seva decisió.

Una fiscalia singular

Deixant de banda l’actuació de la fiscalia en el cas 9-N, que és tan escandalós que no cal parlar-ne més, em costa entendre els criteris que utilitza la fiscalia. Ara acabem de saber que en el frau dels ERE d’Andalusia al Sr. Griñan li demana el fiscal una garantia de 42 milions d’euros, que evidentment no en disposa.

Els tertulians ens fan saber que la carta del fill defensant l’honestedat del pare és un argument equivocat. El que importa és que ell va deixar qui malbaratés aquests recursos.

Comparativament sorprèn que en els casos dels Castor I i Castor II (túnel dels Pirineus), per milers de milions d’euros, la fiscalia no ha mogut un dit. Qui va signar el contracte amb Florentino Pérez sabent que era un contracte amb trampa, no assumeixen cap responsabilitat. I ara tot això ho paga l’Estat (vull dir que no paguem tots els contribuents), sense que ningú digui ni ase ni bèstia. La fiscalia és realment neutra en la seva actuació? La resposta és obvia.

A propòsit del cas Soria

Sobre el cas Soria s’ha estès un alarmisme sense fonament. L’ex-ministre Soria no és més que un pobre diable que està acostumat a parar la mà. El seu jefe Rajoy va quedar corprès de tenir un enginyer a les seves ordres. I a ell que les matemàtiques se li donen malament, va posar en un pedestal a aquell home, sense haver-se assabentat que d’enginyer rucs com el fang de fer orinals el món n’està ple.

El problema de veritat és que la cúpula del PP no s’adoni de les bestieses que fa i que diu. La Cospe va dient que Soria no està imputat per corrupció i per tant no se’l pot privar d’aquesta oportunitat. També la Sánchez-Camarga va dir alguna cosa al respecte, però ja ni me la escolto.

Si quan el PP va pactar amb C’s la lluita sobre la corrupció haguessin afinat una mica més el llapis o la intel·ligència, haurien vist que defraudar el fisc és robar a tots els espanyols, que mentir és un pecat que està recollit en els Deu Manaments i que organitzar un bròquil en el tema de les elèctriques de tal manera que mai més sabrem el que costa la llum, és una mostra suprema d’incompetència i prevaricació. Sí que l’embolic de les elèctriques li van deixar en estat comatós els seus antecessors Aznar i Piqué, però fer les bestieses de Soria ja passa de la ratlla.

Mariano no deu saber que Al Capone va anar finalment a la garjola per no pagar impostos, ni tampoc deu saber que Nixon va haver de deixar la presidència per mentir. El cas és que, mentir i defraudar, el PP ho porta en el seu ADN, i s’entén que no sàpiguen valorar aquests fets per a ells normals del tot.

Suposo que si C’s abans de desaparèixer es fan grans —cosa difícil—, veuran que la corrupció no només és el que han definit en el seu acord de fireta amb el PP. L’ètica també entra en la seva definició, i el frau fiscal i la falsedat i moltes coses més.

També de l’exemplar Banc Mundial a on hem enviat els més il·lustres ciutadans gairebé tots imputats per delictes, cal dir que no s’entén que la minsa retribució als seus funcionaris estigui exempta d’impostos. I això qui ho determina? Suposo que deu ser cosa de Montoro. Si fos així, quan pensa canvia-ho?

Rajoy acorralat

Veig el debat d’investidura. Rajoy treu els fantasmes, la por. El país està en una situació gravíssima, és culpa dels catalans que demanen votar!

Només això l’hauria d’obligar a retirar-se i viure la resta de la seva vida en una caverna, sense sortir-ne mai més.

Però també diu altres coses. Parla del pressupost que va fer aprovar arterament perquè sabia que ningú el votaria. Això no ho va pensar quan a Catalunya els seus sequaços van votar contra l’aprovació d’un pressupost. A Catalunya tot s’hi val.

Jo crec que cap home del PP, avui i per molt de temps, pugui estar en un nou govern. Temen que vingui un nou govern i comencin a fer neteja de calaixos. Saben que si això passo poden anar a la presó, però no es tallen, i així proposen que el crac Soria, ministre mentider i defraudador per excel·lència vagi al Banc Mundial. Deu ser per compensar els darrers enviats com el mateix Rato. El pacte amb C’s no incloïa el frau fiscal i la mentida, per tant, res  dir.

Aquest és el gran argument.

Tan bé que estem sense govern... del PP

I ara aquest govern encapçalats per Rajoy i la Soraya ens volen posar la por al cos.

Ara aquests barruts que van aprovar un pressupost per un període que no tocava pel sistema d’aixafament i la majoria en el Parlament, diuen que si no hi ha govern perillen les pensions i els sous dels funcionaris.

Continua doncs el sistema de pressió mafiós per aconseguir que el seu cul no s’aparti de la seva poltrona.

No els importa tant el que passa al país —que va més bé que mai sense la seva inestimable guia—, el que els preocupa és que no poden legislar contra Catalunya i contra els ciutadans en general.

Doncs que s’hi posin fulles!