El darrer dia abans de ...

Estem a la recta final, no vull parlar més de les irregularitats de l’Estat en la qüestió del Referèndum. Ara ja tots ho sabem.

Avui, i sobretot demà, cal que ens plantegem seriosament quina ha de ser la nostra actitud. Ens han dit des de l’estat policíac i judicial que ens posaran totes les dificultats que puguin, que s’inventaran totes les mentides per fer una mica més digerible el seu relat, però el relat ja està escrit. Tothom sap quin és el nivell de democràcia d’aquest Estat.

Jo vull sortir-ne. No puc dir que m’hagin detingut, no puc dir que m’hagin extorsionat, però sí puc dir que sento una ràbia interior d’haver de suportar un govern tan a la contra dels catalans, un govern que només fa que atiar l’odi. Una gent que odia la nostra llengua, que odia que siguem la locomotora del país, que odia haver de viure de l’espoli fiscal dels catalans però que no deixa de parar la ma.

Demà anirem a votar. No sé quants serem, ni si ens deixaran votar. Suposo que la llibertat de premsa estarà sota custòdia. Ja hem vist que han tancat l’espai aeri, perquè els fa por les vistes aèries.

Europa ens deixa abandonats. L’oposició del govern del PP mostra la cara més insolidària i es converteix en el còmplice necessari. El PSOE s’ha posat incondicionalment als peus de Rajoy. No cal recordar el paper de C’s. Volen seguir fent veure que segueixen la “legalitat”, i veuen com es vulneren els drets de les persones. Pensen: això no va amb mi. Perfecte, ja s’ho trobaran.

El segon del departament d’Interior diu que ens deixarà fer un pícnic, amb el que mostra públicament la seva ignorància del què volem els catalans, o si més no, una part que creiem és majoritària, i que el govern central no vol comptar vots; prefereix ignorar-ho.

Crec que els polítics que han dut el timó del procés han complert la seva part en escreix, fins i tot a risc de perdre no només la llibertat, sinó també el seu patrimoni. Segur que han comés equivocacions, però ens han deixat a un pas de la independència. La imatge que et ve al cap és la dels palestins que quan infringeixen la llei d’Israel, no només detenen i executen els autors de la infracció, sinó que derrueixen la casa on viuen els seus familiars i els condemnen a més penúries encara.

Tenim una escletxa per on es pot filtrar el nostre futur en llibertat, i aquesta exigeix que demà no ens quedem a casa. Les revolucions, com deia Puigdemont, no és guanyen des del sofà. El que hem de fer és relativament senzill, anar al nostre col·legi i, tan si podem votar com no, quedar-nos dintre per defensar les urnes dels que odien la democràcia. I fer-ho pacíficament.

Que tinguem sort!