Ahir
vam gaudir altra vegada d’una jornada reivindicativa i festiva: l’11 de
setembre. Les xifres són les de sempre: una multitud com no s’ha vist mai en
cap altre país. un milió, dos, mig...
El Sr.
Millo, que no sé a quina escola va anar, els números no se li donen gaire bé.
Tan se li’n dóna. No parlo de números, sinó de llibertat, de sentiments,...
En tot
cas tot i la propaganda subliminal del govern de l’estat i dels mitjans de la
capital del regne dient que esperaven accions violentes (!), la Diada va ser
com sempre: famílies, senyeres, estelades, cants, cotxets amb nens en una
proporció més que notable de pares, que com diria Rajoy, adoctrinen els nens
que encara no caminen ni parlen, perquè volen deixar constància històrica que
ells i els seus fills van assistir a la possiblement darrera Diada
reivindicativa abans d’un gran canvi que encara no sabem com serà. Molts
desitgem que aquest canvi sigui civilitzat, que s’arribi a l’autodeterminació i
a la independència amb una negociació civilitzada amb el govern d’Espanya, però
els referents i les actuacions d’aquest govern central en un estat catatònic, de
desconcert i de ràbia i, sobretot, la dels mitjans de comunicació de la
capital, no ajuden a pensar que pugui ser així.
Els
mitjans i els partits anomenats “constitucionalistes” (que en realitat no ho
són) afirmen que es tracta d’una celebració excloent. Es pot entendre que els
que no volen la independència no assisteixin a la Diada, no és obligatori, ni
tan sols és una diferenciació entre bons i mals catalans —que es el mantra que repeteixen els que no tenen
arguments—, però d’això treure’n la conclusió que és una Diada excloent hi va
molta distància.
I
avui, el dia després de la Diada, El govern del PP i les seves institucions
subordinades ataquen amb fúria. El Fiscal General de Catalunya, cita al Major
dels mossos, al general de la guàrdia civil, i al cap de la policia a
Catalunya, per demanar-los que han de fer “tot el que calgui” per impedir el
referèndum. El govern català ha rebut les notificacions de la querella de la fiscalia
que inclou delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons
públics. El TSJC també ha amenaçat el director de TV3, que si col·labora amb la
preparació o organització del referèndum incorrerà en responsabilitats penals.
Una llarga llista de comportaments autoritaris per no dir altra cosa. Tot es
pot resumir en el que ja sabem: les institucions espanyoles “afinen” les seves
destrals al servei incondicional del govern central i de la unitat de la pàtria
—la seva— i evidentment no els importa que el govern central incompleixi la
Constitució mes d’una trentena de vegades només en disposicions referides a
Catalunya.
Entretant
ha sortit ja alguns ministres, com el d’injustícia, dient l’únic que sap dir,
bajanades. Vull afirmar que ara estic jubilat, però si quan treballava se’m
hagués presentat un noi com el ministre català, no l’hauria volgut ni per
portar el càntir d’aigua fresca. Totes les persones tenim limitacions, i aquest
punt no és el que més em preocupa, el que resulta insuportable és haver de
compartir alguna cosa amb individus malvats i estúpids, a més de ser incapaços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada