Des del sofà de casa

Avui és un dia important; el preludi del 1-O.

Els polítics ens han de resoldre els problemes, que per això els hem votat. D’acord. El govern català ha fet el que li pertocava? Jo crec que sí. Per dialogar han de ser dos, com a mínim, i per resoldre el problema espanyol, cal que Rajoy estigui disposat a escoltar, a dialogar, a oferir alguna cosa que no sigui el seu dogmatisme intransigent i irreflexiu.

Per tant, avui que és un diu festiu i reivindicatiu dels catalans, no podem quedar-nos a casa. Hem de sortir al carrer i mostrar a tot el món què és el que demanem, què és el que volem.

Fixeu-vos en el que demana el govern espanyol: volen que siguem catalans, espanyols i europeus. Si diguessin que ens agradaria podríem estar-hi d’acord, però no, ells volen.

Com deia el president Puigdemont: “qui pensi que se li arreglaran els problemes que tenim amb Espanya des del sofà, s’equivoca, perquè sempre hi haurà algú altre que decideix per tu si deixes l’espai buit”. Avui doncs, no ens podem quedar a casa, i demà tampoc, i fins el dia 1-O tampoc, perquè jo diria que ningú sap el que passarà en aquests dies, ni com es pot embolicar aquest problema especialment amb un govern espanyol que està format per una colla de descerebrats, i una premsa espanyola especialment inclinada a llepar el cul dels poderosos i a mentir tot el que calgui.

El que sí sabem és que ja res serà igual que a partir del 2-O i, per nosaltres els catalans, només es pot albirar una situació millor, amb molt de patiments ocasionats per comportament salvatge i troglodita del govern espanyol. Però forçosament Rajoy haurà de deixar la seva indolència estructural i mandrosa, haurà de deixar de llegir el Marca, i pensar en fer les maletes, perquè ja ningú el voldrà.