Hem guanyat el Referèndum... i ara què?

Tothom està d’acord en que l’única solució al problema català o al problema espanyol, és que els catalans votin en un referèndum. Aquest ha estat el plantejament del dia 1-O.

Les votacions es va dur a terme en mig d’unes dificultats extremes que el govern de Rajoy va posar a que es pogués realitzar amb tots els ets i uts. Rajoy va utilitzar la justícia, va utilitzar la policia i la guàrdia civil i va utilitzar a tota la premsa amiga, que en la capital del regne és majoritària i va utilitzar l’amenaça com a darrera forma rastrera per convèncer a la gent que no anés a votar.

Ell i els seus sequaços s’han atipat de dir que el referèndum no es celebraria, perquè era il·legal. La paraula il·legal l’hem sentit des del primer dia sabent que no és certa. Com a molt podrien dir que és al·legal, però forcen les paraules, forcen les lleis, forcen les institucions i finalment menteixen.

El balanç del dia 1-O ha sigut: mes de dos milions de persones vam acudir a les urnes i la resposta més votada va ser que els catalans volíem un altra forma de govern, volíem un estat propi i no estàvem gens còmodes amb un estat en contra.

El que ha quedat és realment difícil de gestionar, més, quan a l’altra banda de la taula i tens uns energúmens dels que no et pots refiar i que no donen cap argument per convèncer-nos de que ens quedem a Espanya.

Queda molt camí a fer. No hem guanyat encara la independència, però com diu el president Puigdemont, ens hem guanyat el dret a fer-nos respectar i a fer-nos escoltar, i, sobretot havíem de fer tot això per DIGNITAT.

Ara vindran les discussions de la suposada oposició a Rajoy (PSOE i C’s), sobre els drets dels que no han anat a votar, dels que tant els fa blanc com negre. Doncs, han perdut l’oportunitat de dir NO, però no ho han fet. La majoria silenciosa en política no existeix. És la fal·làcia dels que no han volgut votar.

Ens queda per veure què farà ara l’estat, quina putada ens farà avui, i quina demà o passat demà. La suspensió de l’autonomia té uns tràmits que segurament el govern de Rajoy, defensor de la llei, no complirà. Canviarà el panorama amb la suspensió de l’autonomia? Ben poc, perquè, per la porta del darrere, ja l’han suspès.

Hem estat fent el joc de el gat i la rata, o millor de Tom i Jerry. Amb les urnes, amb els col·legis, amb les aplicacions informàtiques, i la policia de l’estat i la guàrdia civil han fet el ridícul, o millor els han fet fer el ridícul, per una banda, i per l’altra han vessat tota la seva ràbia i impotència amb uns atacs violents delictius i indiscriminats a la població, atacs que fan por, ràbia i impotència. Només s’explica per la possibilitat de que els agents d’ocupació anessin drogats, perquè una persona conscient no es comporta de la manera que ho han fet ells.

Rajoy, Soraya, Zoido, fan com si sentissin ploure. Ara diuen que hi ha 400 agents ferits, perquè la població els ha agredit. Si els agents estan ferits és perquè en la seva bogeria la ingesta d’elements químics els ha fet perdre el seny i la facultat de raonar com a persones. Per què el govern ens diu aquestes mentides? Per què són tan covards que ni tan sols donen la cara?

S’ha d’encetar una investigació, que sembla que ara ha demanat l’ONU, tota vegada que l’Europa somiada no existeix. Europa només entén d’interessos, no d’ètica, no de drets humans. I d’aquesta investigació alguns agents hauran de seure davant del jutge, però sobretot, ho hauran de fer els instigadors: Tot el govern de Rajoy i els mitjans de comunicació que han encès aquest odi.

No m’ha quedat un sentiment d’haver guanyat el referèndum, sinó em queda l’amargor d’haver de suportar uns homes i dones violents al front de l’estat espanyol. D’haver d’assumir un risc tan important per votar. De tenir una justícia de part. No hi ha equidistància, no hi ha dos culpables, n’hi ha un de sol: el govern espanyol.