La senyora Soraya i la Stasi

No hi ha cap dubte que la vice-presidenta actua com a general en cap dels serveis secrets d’informació i intel·ligència al front del qual està el comissari tristament cèlebre José Luis Olivera.

Tampoc hi ha cap dubte que Jorge Moragas també fa tot el que pot per remenar les clavegueres de l’estat.

Ahir vam poder sentir les declaracions de la vice-presidenta del govern espanyol en relació a la sessió del Parlament català. La veritat és que va començar bé: “no he pasado más vergüenza democràtica en toda mi vida política”. Davant aquesta frase vaig pensar; ara demanarà perdó per haver arribat on hem arribat per culpa de la seva manca d’intel·ligència i excés de mala llet, però no. Resulta que ni tan solament se li ha passat pel cap demanar perdó. És una soca incombustible, d’idees fixes i d’un sentit democràtic que no aprovaria el nivell p3. I a partir d’aquí va començar a insultar i a distorsionar els fets, naturalment sense cap tipus de comparació amb les moltes bestieses i actes delictius que fa i ha fet el seu partit.

També m’agradaria comptar les vegades que en el seu curt parlament, ple de mala bava, va dir la paraula democràcia, cosa ben curiosa en un partit que no sap i no practica aquesta forma de convivència. Tampoc va amagar la seva ràbia i misèria personal, al alegrar-se de poder amenaçar de forma constant als catalans amb la intenció de fer mal, i a més, alegrant-se de les sentències del “seu” Tribunal Constitucional i del “seu” Tribunal de comptes. S’ha de ser mala persona.

Però no em vull centrar en el contingut del seu parlament, tots l’hem pogut sentir i ens el reprodueixen a tots els mitjans. El que vull explicar és l’estranya sensació que em va envair quan estava sentint el seu discurs, el llenguatge utilitzat, les mentides, la mala llet, i em va venir a la memòria la també tristament famosa policia secreta STASI de l’Alemanya Oriental. Em recordava el seguiment que feien als ciutadans per controlar-los, espiar-los i castigar-los si fos el cas. Ho explica molt bé una pel·lícula de Florian Henkel: “La vida dels altres”. Li recomanaria a la Soraya que la veies i reflexionés una  mica, per veure on queda la seva vergonya democràtica.