Democràcia

Si m’ho permeteu, passaré de llarg del concepte “democràcia” que podria copiar de Google, la Vikipedia, o d’algun manual. Aquest concepte avui és potinejat per tothom, per tots els partits que l’utilitzen per atacar l’adversari.

Evidentment jo tinc les meves preferències i segurament no dec ser prou objectiu, però que el PP i els seus acòlits parlin de democràcia em remou els budells.

No m’explico com pot ser que Rajoy i la Soraya tinguin sempre aquesta paraula a la boca quan està clar que no saben què vol dir. El seu partit n’ha fet de l’alçada d’un campanar, ha governat per decrets-lleis sempre que ha pogut, que ha sigut moltes vegades. Ha imposat la seva majoria sobre les minories parlamentaries, sense ni escoltar-les. Ha vulnerat tots els esquemes de bon govern, dopant les eleccions amb diners obtinguts de forma il·legal, enriquint-se els seus membres amb diner delictiu, obstruint a la justícia sempre que ha pogut, traspassant totes  les línies vermelles entre els diferents poders de l’Estat, especialment sotmetent la justícia a la seva voluntat (amb vergonya i escarni pels representants de la justícia), i infringint als ciutadans una pèrdua important en el seu benestar, només per afavorir els seus amics poderosos. I aquest partit és el que no es treu de la boca la paraula democràcia.

En aquests moments els sobiranistes també en fan un ús continu de la paraula democràcia. Els discurs és que els polítics s’han compromès amb els ciutadans en aconseguir una votació per aclarir què pensen els ciutadans sobre la independència.

Un problema important que han tingut els sobiranistes ha sigut que per complir aquest compromís han hagut de forçar algunes coses, algunes lleis i alguns reglaments, no pas més que els seus adversaris, els autoanomenats constitucionalistes. Però això no eximeix que sigui un argument a tenir en compte, especialment, perquè fer-ho d’una forma acordada ha estat i és impossible.

No és per culpa dels defensors de la unitat de la pàtria, aquesta és només una excusa, són els defensors del statu quo, dels que les coses ja els va bé com funcionen ara, i que els danys col·laterals que això produeix és impossible evitar-los. Tot sigui per la producció, pel benefici d’algunes empreses bé sigui a conseqüència del BOE, a conseqüència d’una relació viciada amb l’administració, bé sigui de tot una sèrie de lleis que protegeixen a aquests defensors del statu quo en contra del 95% de la població. És la defensa que en fa la CEOE del statu quo, de beneficiar-se d’un sistema que té moltes falles, de continuar barrejant la política i la gran empresa com si fos la mateixa cosa.

Sembla fins i tot que algun d’aquests líders actuals està preocupat per com els jutjarà la història, quan la història i els ciutadans, farem via en oblidar-los.

Els “èxits” de la democràcia dels defensors del statu quo (PP, PSOE, C’s, monarquia), els veiem cada dia: avui 700 alcaldes cridats a declarar per una fiscalia patriòtica. Ridícula persecució d’urnes i paperetes. Prohibició de votar. Querelles a discreció, sense cap mena de vergonya. I una campanya de propaganda estalinista que fa por. Rajoy ha advertit a tots els catalans que no vagin als col·legis electorals, no s’ha atrevit a enviar-los un escrit. Rajoy és un covard, ho delega tot als “patriotes”, a la fiscalia patriòtica, a la policia patriòtica i la justícia patriòtica. Un fiscal general que també és un covard, a més d’un inepte. Trasllada l’actuació a les fiscalies territorials; ell ni s’atreveix a donar la cara als ciutadans, al Parlament. El comisssari cap del CITCO, a les ordres de la vicepresidenta, està enfangat fins al coll amb l'operació Catalunya.

La democràcia està en un estan comatós. Costarà molt que els ciutadans tinguem alguna confiança en les Institucions.