Els miserables

En plena declaració de guerra del govern espanyol i de les seves institucions contra Catalunya i, pendents (o no) del que dictin les “dignes” autoritats judicials d’aquesta cosa que se’n diu Espanya, els partits més miserables de Catalunya encara tiren gasolina al foc, demanant que la Presidenta del Parlament plegui (m’estic referint com és obvi a Ciutadans i al PPC, i segurament caldria posar-hi també el PSC que s’ho està guanyant a pols), i com diu aquell imbècil que lidera C’s, “que Puigdemont retiri el referèndum i demani perdó a tots els catalans”.

Com és pot ser tan indigne davant de l’actuació del govern espanyol i de les seves institucions addictes, de tirar més llenya al foc? O demanar diàleg amb la condició de retirar el referèndum sense oferir res de res (i encara que ho fessin, qui se’ls creuria, si són més falsos que un duro sevillano).

De veritat algú es creu que ho fan de bona fe, o perquè només son ignorants?

No, amics, no. Ho fan perquè són males persones. Són aquells que s’alegren de les desgràcies i les injustícies que els passen als altres, són els mateixos que roben diners públics i se’n riuen dels que no poden arribar a final de mes. Són les hienes que sempre volten la carronya.

Els debats

L’adoctrinament de les escoles. Un fals debat basat en fets falsos. Ho diuen des de Madrid, on el govern sempre ha cantat el cara al sol amb complaença i el ministre Wert —de trista memòria— volia adoctrinar els nens a les escoles, com en el temps del franquisme.

Si els mossos d’esquadra no poden contenir els “tumults que creen inseguretat als carrers”. Anunciats a bombo i platillo pel ministre que suposadament hauria de tenir una mica d’educació i honestedat, doncs també és el ministre d’educació i respectar la veritat.

Els produeixen “tumults”, però no s'explica que durant molts anys hi ha hagut un civisme exemplar i que ara, tot i les provocacions, tmabé hi és. En canvi,i no s’explica cap de les moltes irregularitats judicials i policíaques que han generat malestar i humiliació entre la població. Algú es pot imaginar que un jutge faci detenir  inventant-se delictes a 14 persones honestes (encara que no se sap si és el jutge o bé, la guàrdia civil aplica el seu “dret a decidir”, sense que els principals diaris de la capital ni els principals partits del país hagin dit ni ase ni bèstia.

La darrera notícia és que el fiscal superior de Catalunya ha cridat els representants de tots els cossos policials —mossos, guàrdia civil i policia— per comunicar-los que a partir d’ara estaran “coordinats” per una única autoritat, un tinent general de la guàrdia civil.

Sembla ser que els mossos han dit que això no ho poden admetre perquè està fora de la llei. Una humiliació més.

Una pregunta per la que no tinc resposta: un fiscal pot convocar als cossos de seguretat i donar-los-hi ordres? La confusió del govern del PP quant a separació de funcions és tal, que em sembla que s’ha perdut en aquest viatge.

Els detinguts. Catorze persones honestes i sense cap delicte a les seves espatlles han estat detingudes per la guàrdia civil, amb proves inventades pel Fiscal General de l’Estat, entre elles, hi afegeix el delicte de secessió, quan està clar que l’únic delicte que se’ls pot imputar és “haver ajudat a que es faci una votació”. Encara no ho sap Maza? Maza redacta una denúncia, plena de falsedats, la fa arribar a un fiscal i aquí comença la “gran cacera”, la persecució política. I tots ens hem assabentat que els catorze “delinqüents” han hagut de declarar emmanillats, i fins i tot en aquesta situació signar l’acta corresponent. Han estat detinguts tres dies, els hi ho compensarà d’alguna manera Rajoy? Els demanarà perdó per haver forçat a la justícia a actuar d’aquesta manera? I la justícia, demanarà perdó per haver-se deixat abduir pel president Rajoy? Esperarem respostes.

El record de la Primavera de Praga. L’any 1968 els tancs van entrar a Praga. La Primavera havia durat uns mesos. Es va instal·lar un règim policíac. La repressió va ser molt dura. Això és el que volen els que es queden en el sofà de casa esperant que es resolgui d’una vegada aquest conflicte? És això el que demanen els nostres empresaris de l’Íbex?