diumenge, 29 d’octubre del 2017

Soraya i la concòrdia



Els missatges del govern del PP pretenen vendre la idea que volen resoldre els problemes dels “trencaments de la convivència” entre els ciutadans catalans, cosa que evidentment no passa a la resta d’Espanya, i del retorn a la llei del govern de la Generalitat, que tampoc passa a la resta d’Espanya.
Ahir hi va haver una gran manifestació a Madrid en la que el crit de concòrdia va ser “Puigdemont a la prisión”, “a por ellos” “que no nos engañen, Cataluña és -de- España” i altres eslògans d’aquest tipus. Hi donava suport el PP amb els seus representants, Cristina Cifuentes i Pablo Casado, que es trobàvem com a peix a l’aigua.
Evidentment amb grans aplaudiments a les detencions de persones i a les imputacions i denúncies d’una fiscalia general que et posa els pèls de punta.
En cap moment es contempla el fet -incontrovertible- que Rajoy ha vulnerat la Constitució en l’aplicació del 155, ni tampoc que la fiscalia general ha posat a la presó als Jordi’s per delictes inexistents, i pretén també posar a la presó al president Puigdemont forçant les proves fins a límits de la delinqüència.
Avui la manifestació toca a Barcelona. He vist la concentració a la plaça Artós -ja és un clàssic-. He sigut testimoni d’un petit accident verbal. Una home gran, potser 80 anys, ha interpel·lat a un home d’uns 40 anys que duia una bandera espanyola. No ho he sentit, el que he sentit és la seva resposta airada i amb amenaça física de “xulo de barri”: “catalán de mierda”, “eres un hijo de puta”. He intervingut reprovant aquest llenguatge i l’insult. Ha quedat en res, però, això és el que hi ha.
És aquesta la concòrdia i convivència que defensa la Soraya?