El PSOE i nosaltres (els catalans)

Els que ens mirem com actua aquest partit ens hem quedat esmaperduts. Els mateixos individus (em repugna qualificar-los de barons i em sorprèn que ells s’hi sentit tan còmodes) que han ensorrat el partit en una operació indigna i deslleial, ara demanin coherència i, sobretot, obediència dels seus diputats a les seves decisions.

No van tenir cap problema en soscavar l’autoritat del líder que havia elegit la militància, només faltaria! Qui són la militància, si són menors d’edat i curts de gambals? Són ells, els que tenen responsabilitat i poltrona, els que han de decidir per compte de tots si volen conservar els seus privilegis.

L’anterior secretari general —Pedro Sánchez—, poques consideracions ens mereixen als catalans. Va tenir la indignitat de signar un acord amb el partit més descerebrat —C’s— que hem tingut mai  en aquesta cosa que anomenem Espanya. I naturalment, un dels pactes inclosos entre els 150 punts, era el que hi havia una línia roja pel que fa al dret a decidir i al referèndum. La unitat de la pàtria es sagrada, i el seu patriotisme (del C’s), que s’ha vist que no és res més que interessos personals, és de merda d’oca.

Ara el PSOE ha anomenat una gestora i el seu president reclama, primer de forma contundent, i després ja gairebé suplica, l’obediència al que resolgui el proper Congrés. Però això en boca d’aquells que no van tenir cap problema en desobeir l’autoritat del seu secretari general i que tampoc n’han tingut cap per promoure al president Rajoy com a president per quatre anys més, el president del partit més corrupte de tota la història d’Espanya, sona a fotre’s dels seus votants, i de pas de tots els ciutadans del país.

Tots aquests que promouen l’abstenció en base a que d’altra manera el PSOE hi sortiria perdent (potser volen dir perdent les poltrones dels seus dirigents), haurien de fer un esforç per entendfre què vol dir dignitat. Però això de la dignitat, pel PSOE, és un valor que no cotitza.

De tot això em poden dir que ho dic des de fora, perquè és gairebé impossible que un home com jo que ha variat el vot moltes vegades, torni a votar a un partit com el seu o el d’un partit federat al seu, que ve a ser el mateix.

Si fos un votant del seu partit els diria que prefereixo la dignitat d’un vot negatiu a un partit nefast com el PP, amb l’alternativa d’unes terceres eleccions. Si els líders del PSOE —segurament cap dels actuals— no són capaços de convèncer als seus votants d’aquesta idea, val més que pleguin, hauran mostrat de forma més que suficient la seva absoluta inutilitat.

I finalment, una perla repetida per tots els energúmens d’aquest país que es diu Espanya. Catalunya és l’origen dels problemes actuals. Es necessita ser cretí per dir aquestes coses. Es necessita ser malvat per voler només veure a un poble sota les seves urpes. Es necessita ser estúpid per no saber analitzar què està passant.

Aquest país, com diu el mentider, presumpte corrupte i delinqüent, Aznar, necessita una mica d’intel·ligència i regeneració, no es pot suportar ni un dia més el sistema que aquest home petit i amb cara de mala llet va implantar en el seu dia. Es necessari interrompre la impunitat dels delinqüents i que les Institucions de l’Estat (fiscalia, constitucional, etc.) deixin de ser els executors de les maldats del govern central.