Un(s) judici(s) que pot(den) fer història

Avui han entrat al jutjat un centenar de persones (o no?), totes elles imputades almenys per un delicte i algunes per més d’una dotzena.

En el cas de les targetes Black resulta simptomàtic d’una època en que el bandolerisme campava pel país i uns il·lustres ciutadans feien el que els venia de gust amb els diners dels altres.

Ja tenim declaracions dels màxims responsables, encara que tots ells miren per damunt de l’espatlla als ciutadans que els increpen perquè els han robat els seus diners). És el primer cas que conec en que el president d'una companyia es declara absolutament ignorant i irresponsable del que passa a la societat que presideixen. 

Diuen que tot és legal, però no ho justifiquen. Perquè:

Si els diners formen part de les seves retribucions:

     Ho han declarat a hisenda?

     Com està comptabilitzat, com a despeses de personal?

     Està aprovat pel Consell d’administració de forma explícita?

La resposta és obvia i crec que el judici no hauria de durar més de cinc minuts. El fet que els dos màxims responsables d’aquest robatori —Blesa i Rato— fossin en el seu dia inspectors d’hisenda, només demostra una cosa: que la corrupció ve de lluny, perquè, com pot ser que uns ciutadans tan ignorants arribessin a ocupar llocs de tanta responsabilitat i rellevància?

En el cas de Rato queda clar: la seva veu de doblador de les sèries de Sautier Casaseca el feien mereixedor d’un crèdit que no li corresponia. Tot era engany, uns homes tan rucs només hi podien haver arribat per "capitalisme d’amiguets".

Va, no perdem el temps. Cap a la garjola i que no se’n parli més.

Ah! I que tornin els diners (ara els de les Black i després tots els altres que han robat o estafat, que ve a ser el mateix).