El ministre, el soldat i les clavegueres de l'Estat

Institut d’Estudis Catalans:

Sedició: alçament contra l’autoritat establerta

De què s’acusa a Fernández Díaz i a Daniel de Alfonso? En principi d’una conxorxa per inventar proves i mentides per perjudicar els partits que no agraden al govern del PP.

I això com es pot qualificar? Doncs de moltes maneres, de joc brut, de corrupció, però també de sedició. Per què? Doncs perquè el que ha estat fent Fernández Díaz i el seu soldat o soldats, ha estat un acte de sedició. Ha volgut destruir l’estat i la democràcia i això és un delicte de lesa humanitat. La seva acció cal qualificar-la com de sedició, d'implosionar l’Estat i això és tant o més greu que el cop d’estat atribuït a Tejero, però amb actors molt més rellevants que avui encara no han donat la cara.

Els diaris i els tertulians s’entretenen de forma vergonyant parlant de les formes en la Comissió del Parlament i s’ha d’interpretar, acusant als parlamentaris intervinents d’aquestes males formes.

S’obliden tota aquesta gent que s’estava interpel·lant a dos delinqüents que han sigut atrapats pels seus propis còmplices en unes converses de confabulació per delinquir. I no només això, sinó que quan se’ls interpel·lava no tenien cap problema en declarar-se les víctimes, el que ja resulta simplement grotesc, i aprofitar per no respondre res del que se’ls preguntava. No es tracta de si les gravacions eren o no legals, es tracta que les converses delictives es van produir i que és això el que s'investiga.

I què fan les institucions de l’Estat quan això està passant? Doncs res. L’Estat no fa res. És més, algunes de les Institucions com la Fiscalia haurien de presentar la dimissió en bloc. Com és que no han intervingut d’ofici davant d’aquests delictes tan clars i tan greus? El Fiscal general hauria de dir perquè, encara que el seu nomenament i el seu sou estigui condicionat a un ministre tan vulgar i mediocre com el de justícia, hauria de tenir un acte de dignitat i plegar.

Prevaricar

Definició segons diccionaris:

Institut d’Estudis Catalans: Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix.

Maria Molina: Faltar un empleado público a la justicia en las resoluciones propias de su cargo, conscientemente o por ignorancia inexcusable.

Petit Robert: abandon de la loi divine… trahir les devoirs de sa charge, de son mandat.

Collins Cobuild : If you prevaricate, you deliberately avoid doing something that you ought to do or avoid telling people something that they want you to tell them.

Estem una vegada més davant d’una justícia que sentencia amb criteris polítics els casos que no els agrada o els casos en que ha rebut instruccions concretes sobre com han d’actuar.

També estem en un moment en que els polítics que estan en el govern es passen per l’entrecuix les decisions del Tribunal Constitucional, no una vegada sinó 26. El TC calla com un mort. Això no els interessa.

I què passa amb tot això? Doncs no passa res de res. La democràcia establerta diu que quan el delicte el comet el poder que mana, deixa de ser delicte. Tot allò que la justícia és igual per a tothom, no cola.

Sentia per la ràdio a un tertulià que feia comptes de que si a l’ex-president Mas l’havien condemnat a dos anys d’inhabilitació, el president Rajoy s’enfronta a 28 anys de condemna. S’atreviran els fiscals a denunciar aquest cas flagrant i a demanar la pena proporcional al cas del ex-president Mas?

Pel que fa a la justícia i concretament parlo de prevaricar, pregunto: no és prevaricar accelerar uns judicis quan es tracta de polítics catalans als que s’ha condemnat per posar urnes, i en canvi demorar tot el que han pogut i poden els judicis contra la corrupció galopant del PP?

Segurament jutges i fiscals haurien de repassar el diccionari. 

El cotxe elèctric, una solució de futur?

Tots —excepte Trump i uns quants energúmens més— estem preocupats pel clima global i els seus efectes. Els ajuntaments pressionen a fi que ens comprem un cotxe elèctric i de deixem de contaminar, sobretot, a les ciutats.

És evident que el cotxe elèctric presenta moltes avantatges. L’electricitat és una energia neta, el motor elèctric és molt més eficient que els motors de benzina o dièsel, i fan menys soroll.

El problema que se’ns presenta és entendre exactament aquesta qüestió d’energia neta. Sabem que l’energia elèctrica no és una energia primària, sinó que precisa d’altres fonts primàries per a la seva producció. Per tant, hi ha una cosa molt important per saber quin serà el resultat d’utilitzar el cotxe elèctric i veure els seus efectes en la contaminació: les fonts primàries utilitzades.

Si ens referim a Catalunya sabem que el 50% de l’electricitat produïda és nuclear i que, per el moment, l’energia de fonts renovables és encara molt escassa.

Per altra banda el motor tradicional dels cotxes, tot i els seus avenços quant a reducció de combustible en relació als quilòmetres recorreguts, encara és poc eficient. Segurament més del 50% de l’energia del motor no passa a les rodes d’un cotxe, per moltes causes, entre elles que en bona part es transforma en calor que no s’aprofita.
La producció elèctrica amb el benefici d’economia d’escala és irrellevant, per tant, si el combustible utilitzat per fabricar electricitat és un combustible fòssil poca cosa guanyarem quan a eficiència i quant a contaminació.

El gran benefici es produeix si la font de producció d’energia elèctrica és una font renovable, i això és una cosa que no es diu en cap dels polítics que aposten pel vehicle elèctric, afirmant que és ecològic i sostenible. Tot dependrà de la font d’energia utilitzada, i aquesta tria no la fa l’usuari, sinó la companyia elèctrica i el govern.

Per tant, l’acció dels ciutadans en canviar el vehicle amb combustible fòssil (benzina o gasoil) per un vehicle elèctric, no deixa de ser una enganyifa, si no s’afegeix alguna cosa com és assegurar que aquesta energia elèctrica ha estat produïda amb fonts renovables, cosa que avui per avui és una entelèquia.