Definició
segons diccionaris:
Institut
d’Estudis Catalans: Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del
càrrec que exerceix.
Maria
Molina: Faltar un empleado público a la justicia en las resoluciones propias de
su cargo, conscientemente o por ignorancia inexcusable.
Petit Robert: abandon de la loi divine… trahir les
devoirs de sa charge, de son mandat.
Collins Cobuild : If you prevaricate, you
deliberately avoid doing something that you ought to do
or avoid telling people something that they want you to tell them.
Estem
una vegada més davant d’una justícia que sentencia amb criteris polítics els
casos que no els agrada o els casos en que ha rebut instruccions concretes
sobre com han d’actuar.
També
estem en un moment en que els polítics que estan en el govern es passen per
l’entrecuix les decisions del Tribunal Constitucional, no una vegada sinó 26.
El TC calla com un mort. Això no els interessa.
I
què passa amb tot això? Doncs no passa res de res. La democràcia establerta diu
que quan el delicte el comet el poder que mana, deixa de ser delicte. Tot allò
que la justícia és igual per a tothom, no cola.
Sentia
per la ràdio a un tertulià que feia comptes de que si a l’ex-president Mas
l’havien condemnat a dos anys d’inhabilitació, el president Rajoy s’enfronta a
28 anys de condemna. S’atreviran els fiscals a denunciar aquest cas flagrant i
a demanar la pena proporcional al cas del ex-president Mas?
Pel
que fa a la justícia i concretament parlo de prevaricar, pregunto: no és
prevaricar accelerar uns judicis quan es tracta de polítics catalans als que
s’ha condemnat per posar urnes, i en canvi demorar tot el que han pogut i poden
els judicis contra la corrupció galopant del PP?
Segurament
jutges i fiscals haurien de repassar el diccionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada