He llegit
l’article que sota el nom que encapçala aquest escrit publica Adam Davidson al
New Yorker. Explica algunes històries curioses sobre el creixement econòmic
i el repartiment de la riquesa als EUA.
Ens ve a dir
que sota els demòcrates, des de la Segona Guerra Mundial, el creixement del PIB
sota els demòcrates ha crescut una mitjana del 4,33%, mentre que sota els
republicans la taxa ha sigut més petita (el 2,54%).
Ara davant
les eleccions presidencials les dades sembla que són tingudes en compte pels
electors, no per tots, però sí pels més informats, com passa a tot arreu (si no
fos així, com hauria pogut sortir el PP el partit més votat després dels
desastres dels seus dirigents?).
Hi ha dades
que semblen optimistes de l’actual situació dels EUA. L’atur ha quedat reduït
al 4,9%, i els salaris han crescut més ràpidament que en qualsevol moment de
la crisi financera. Per tant vol dir que s’ha incrementat la riquesa i que s’ha
repartit si no equitativament, si ho ha fet d’una forma menys injusta com s’ha
fet a l’estat espanyol.
Aquest
article l’hauria de llegir el president Rajoy que tot i ser monolingüe
recalcitrant, segur que té qui li pot traduir o be utilitzar el traductor
automàtic que està instal·lat en cinquanta aplicacions.
També hauria
de prendre nota que l’economista Acemoglu aquests fets l’han portat a pensar en
l’antigua Roma, quan va deixar de ser una república quasi democràtica per esdevenir
una dictadura. En concret quan Luci Corneli Sila va marxar sobre Roma i va
declarar la dictadura. Sila, un elitista ric i poderós, va ser capaç de prendre
avantatge de la ira entre els menys privilegiats per suggerir que les regles
socials existents mantenien Roma en la recuperació de la seva grandesa. I no
només això, sinó que va corrompre i atacar les Institucions fins a convertir la
república en una autocràcia.
Un altre
economista, Robinson, aquests fets l’han dut a pensar en fets més recents. L’Argentina de
Perón que, amb el suport de la població, va destruir les seves institucions,
començant pel Tribunal Suprem i seguint amb la resta.
A mi l’exemple
d’Acemoglu i Robinson em porten, sense cap dubte, al govern Rajoy, que està destruint
les Institucions. És encara un
primer pas, però si no s’atura a temps aquest sistema aconseguirà destruir
qualsevol tipus de democràcia.
Sense les
Institucions que ens protegeixin dels nostres pitjors impulsos, ens tornem més
pobres i més subjugats. És així com les nacions fracassen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada