Fa uns dies que tots estàvem més o menys
pendents de la presa de possessió de Trump com a president dels EUA.
Com no podia ser d’altra manera va ser un punt en
qualsevol de les notícies i cadenes del dia. El presentador i director del
programa, Cuní, va fer més o menys el que fa sempre. No deixar parlar les
persones que presenta (en aquest cas Sánchez de l’ANC, i donar-nos la seva
interessant visió de la jugada).
Després va venir la connexió amb Enric Juliana que,
després d’haver sentit parlar a la Rahola es va atrevir a dir que li resultava
curiós veure com la Rahola s’havia deixat seduir pel poder. Doncs ja hi som, un
gran sidral perquè la Rahola va haver d’explicar el que ja havia dit abans i
ens va deixar a tots bocabadats: que cal deixar fer a Trump i després ja en
parlarem, que li havia agradat molt la cerimònia prescindint de les protestes,
i que el que havia dit tenia tot el sentit del món.
Home! Com diu la Rahola, potser que filis una mica més
prim. Trump va dir clarament que tancaria fronteres, que imperaria el
nacionalisme més rabiós (treball pels americans i immigració controlada), que establiria la tortura i que
Deu els beneiria.
Bé, podria prosseguir, però només aquestes quatre
bestieses haurien de fer reflexionar a qualsevol “analista polític” (per cert
on donen aquest títol?).
Trump no sap o se’n ha oblidat que Amèrica, avui no és
altra cosa que un conglomerat d’immigrants bàsicament europeus, i que la
diferencia entre ell (que ha nascut als EUA, però immigrant de segona generació)
i la seva dona (que és immigrant d’arribada recent), és només pel dia que van
anar a viure en aquelles terres, però que tots dos van arribar i van ser ben
acollits.
Els silencis i les frases amables dels partits
polítics, dels governs i del públic en general, són còmplices d’aquests
supremacistes, racistes, primats, que poden fer retrocedir la humanitat uns
quants segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada