El preu de l'electricitat

Tots sabem que l’electricitat és un assumpte d’estat, que traduït vol dir que el govern central té interessos en que aquest sector vagi bé, no tingui problemes, i el seu compte de resultats sigui esplèndid. I si per això alguns ciutadans les passen morades, no és el seu problema.

S’han encès totes les alarmes. Ja va passar quan una dona gran va morir en circumstàncies de misèria i també d'tall de llum a Reus.

Des d’aquell moment, s’ha intentat regular els casos de necessitat extrema a fi que durant l’hivern no hi hagin talls de llum, però pel camí s’ha trobat en que el PP i el PSOE hi ha votat en contra, i ara s’ho estan estudiant perquè, dintre tres o quatre mesos, quan ja no faci fred, es pugui posar en marxa.

L’alarma actual a més ha vingut incrementada pel que tots sabem: el preu de la llum en el que va d’any (dies) s’ha apujat un 10%, i en el darrer any ha apujat un 50%.

El ministre del ram ho atribueix als elements naturals que han jugat en contra. És com quan la Armada invencible, que no van anar a lluitar contra els elements, contra els que no hi ha res a fer.

El cert és que històricament tots els ministres d’indústria cada vegada que hi han posat mà, han originat un problema més gros. D’aquests ministres n’hi ha hagut que eren economistes, enginyers industrials, etc., la qual cosa feia suposar que serien gent experta i amb sentit comú. Doncs no! Han sigut els més burros d’entre tots els burros, o potser no tant, perquè igual s’han vist recompensats per la seva nefasta gestió. El resultat sembla que no els ha anat tant malament. Expliquen que n’hi ha més d’una quarantena de polítics que han estat fitxats pels consells d’administració d’aquestes companyies, on un president pot guanyar més de 50 mil euros al dia.

La història és llarga i comença amb l’ex-president Aznar i el seu ministre Piqué. Es van construir unes centrals nuclears que mai es van posar en funcionament. A l’igual que en el cas Castor, van trobar la solució a aquest problema: posar-ho en el rebut de la llum, que així de mica en mica, ningú se’n adonaria. 

Després va venir l’excés de potència instal·lada. Qui havia de pagar l’error d’haver construït massa centrals elèctriques? Naturalment, el consumidor. 

Els costos de Transició a la Competència va ser un altre capítol, que no estic segur que, si més no en part, estigui inclòs en els capítols descrits. Era un monopoli i ara és un oligopoli, que segueixen fent el que els dóna la gana. Són les elèctriques les que determinen el cost de producció i ningú sap com ho fan ni tenen cap supervisió (les Comissions ad-hoc no s’assabenten de què va la cosa).

Abans del crac ministre Soria es va començar un sistema per fer un mercat més transparent. Van decidir que l’electricitat es subhastaria —entre les mateixes elèctriques— i així el seu preu seria més fiable per la intervenció del mercat. El ministre Soria ho va acabar d’enredar i ara no hi ha qui s’aclareixi i el ministre actual diu que la culpa de la pujada del preu de la llum és culpa dels elements, el vent, la pluja, i segurament es deu referir als “elements” que dirigeixen les companyies elèctriques.

Ens diu que per estalviar el que hem de fer és abans d’encendre el llum mirar el cost a internet, perquè varia d’hora en hora i depèn dels especuladors d’aquesta energia.

En l’actual pujada de preu està clar que els mecanismes de mercat no han funcionat, perquè pesi al fred no hi ha hagut més demanda. Els ciutadans estem acollonits perquè el mateix portaveu de les elèctriques, el ministre Nadal, ens diu que encara pujarà més i més durant aquest any 2017 (es veu que ja coneix com funcionaran les subhastes que encara s’han de celebrar, entenent que funcionarà fora de les lleis del mercat i de la mateixa teoria de la gravetat). Ha donat unes explicacions surrealistes com si el nostre país fos l’únic que pateix les pujades de preus dels recursos energètics primaris (gas i petroli) i com si tanta tonteria justifiqués que ara ja som el país on la electricitat és més cara de tota la UE

El resultat molt sintèticament és que els ciutadans hem de pagar els errors dels gestors de les elèctriques i els governs de l’estat (des de Aznar fins a Rajoy) han sigut uns venuts i uns inútils i han sigut incapaços de controlar a aquestes empreses o més ben dit, als seus directius i consells on s’asseuen els polítics ignorants i complaents amb aquestes empreses i la distribució de la seva riquesa, com Aznar i González.

I ja per acabar és important saber d’on venen algunes les principals partides de la factura de la llum, on diguin el que diguin, estan mal explicats els conceptes i amagades algunes coses.

     L’import de la potència contractada és de més d 1/3 de la factura, per tant ull a aquest concepte i cal rebaixar quan sigui possible aquesta contractació a una potència inferior. Diu un expert que per saber si tenim la potència adequada, de tant en tant ens ha de saltar el diferencial.

     L’import del consum d’energia és molt menys d 1/3 del total de la factura.

      La resta són impostos i altres mamandúrries.

És molt difícil generalitzar cada causa d’aquesta distribució, perquè hi ha partides, com lloguer d’equips, que sense que s’expliqui cap motiu, varia cada mes.

Hi ha moltes altres coses que també fan feix i que podrien completar l’explicació. Una d’elles és que França, amb centrals nuclears, n’ha hagut de parar una dotzena per qüestions de seguretat i el flux d’electricitat és favorable a l’exportació des d’Espanya. Potser la pregunta és: i a quin preu l'han venut a França?

El mal funcionament del mercat n’és una altra causa, i la manca de control del govern n’és l’altra.