Un dels nostres

Un ministre dimitit per haver mentit en les explicacions sobre els seus negocis na Panamà amb companyies offshore —Sòria—, han sigut honorat pels seus companys de colla que no se’n saben avenir de per què pot estar malvist que els que han participat en les trapelleries d’aquest ministre i les del president del govern, s’hagin d’avergonyir de fer una trobada d’amics, per parlar de futbol i de pas de política, però poc, perquè quan les coses van bé millor no remenar-les.

No sé ben bé quins són els mèrits d’aquest ministre. El que em ve a la memòria és l’embolic de les tarifes elèctriques, les resolucions del cas Càstor, les seves estades en hotels sense llicència del seus amics de les Canàries i poca cosa més. Potser també que com a molt pertany al grup d’aquells fidels a Rajoy que el dia que pleguin ningú els trobarà a faltar.

Tenir amics sempre és bo, i això ho hauríem de tenir en compte. Ara, els companys de trapelleries, li estan cercant un lloc de treball, potser als EUA o ves a saber on, el que és important és que no l’abandonen, quan formes part de la colla ho tens tot solucionat.

Pressupost

(carta publicada al diari ARA el 12/6/2016)

 
No hi ha cap dubte que el pressupost és una eina indispensable per a governar. Els de la CUP ho saben i per això fan la punyeta. A mi poc m’interessen aquests de la CUP (que espero desapareguin del mapa tan prompte hi hagi noves eleccions).

El que em preocupa és que enlloc de fixar-nos amb la CUP hauríem de fixar-nos en altres partits que presumeixen de sentit d’estat, que volen solucionar els problemes dels catalans, especialment dels més humils, etc. etc.

Els de la CUP sabem com són, però i En Comú Podem, Iniciativa per Catalunya, el PSC, el PP i Ciudadanos, com els hem de qualificar? Tots aquests que esperen com les hienes que hi hagi sang, que tot se’n vagi a can pistraus, que no tenen altra cosa al cap que vots i escons i després aplicar la seva ideologia de poder prescindint dels ciutadans que pateixen les conseqüències del desgovern, es mereixen un sol vot? Quina és la seva idea de país? Tenen alguna estimació per Catalunya? Aquestes són les preguntes.

Pobre Veneçuela!

El president de Ciudadanos se’n ha anat a Veneçuela. Diu que l’ha convidat l’oposició de Maduro. El que jo em pregunto, que hi pot aportar un homenet com Rivera que no sap res de Veneçuela fora que pertany al que havia sigut l’Imperi de la Madre Pàtria i el que li diuen els Flechas y Pelayos. Hi ha anat convidat per l’Assemblea Nacional, no se sap qui ha pagat les despeses en aquest partit tan transparent, però de veritat són foteses.

Fins i tot ha parlat en la Comissió d’Exteriors del Parlament per denunciar la manca de llibertats. A més, des del cotxe (sembla que el carrer ni el va trepitjar), va poder veure la misèria i les cues que feien els veneçolans.

A Veneçuela ja han rebut visitants il·lustres com Felipe González, Josemari Aznar i altres. Els veneçolans han hagut de vigilar les seves carteres perquè amb tan il·lustres visitants ves a saber què els pot passar a les seves minses reserves de diners. Ara els ha arribat un desconegut, Rivera que, com des dels mitjans de comunicació sempre parlen de Veneçuela i el PP també, ell ha volgut saber què s’hi coïa allí.

Li desitjo un bon retorn i també l’aconsellaria que deixés de fer el gamarús i deixi els veneçolans en pau, que per crear problemes ja n’hauria de tenir prou amb els que crea aquí.