Rajoy torna a trepitjar els tribunals de justícia

Aquesta vegada el magistrat no l’ha fet seure a la seva falda, per la qual cosa Mariano no estava confortable en la cadira dels testimonis.

Com tots els membres del seu govern que van declarar, la seva aportació ha sigut patètica. Suposant que hagi dit alguna veritat —cosa difícil—, la conclusió a la qual els ciutadans hem arribat després de la seva declaració és que el seu govern era pitjor que en temps de Pancho Villa. Es veu que quan ell governava no hi havia ningú responsable de res. Segur que com en els casos de desastres horrorosos com els de l’Alvia o del “chapapote” i altres, el responsable sempre serà el capità del vaixell al qual van enviar a naufragar en mig de la tempesta. Ni el president ni la vicepresidenta —tot i les seves rialles cíniques, estúpides i insuportables—, ni el ministre d’interior, van donar cap ordre, ni van saber res de com es reprimirien les manifestacions i el dret de votar. Llavors, aquest res subjectes, no han mentit sota jurament? No se’ls ha de jutjar per això?  No haurien d’anar a presó preventiva?

I per que fa als presos polític, que es va desobeir a un tribunal Constitucional desacreditat fins al moll dels ossos, això és delicte? Segurament. Però i el delicte de prevaricar del Constitucional, del Suprem i de les Audiències, i el seu sectarisme contra els catalans, com s’ha de qualificar?

Tota aquesta colla només ha llegit la Constitució fins arribar a l’article segon, i una vegada han trobar allò de la unitat de la pàtria, ja han parat de llegir.

Què els importa a ells els drets humans? Què els importa tots els altres articles de la Constitució? Ja tenen el que volien: la sacralització de “la unitat de la pàtria”. I si en aquesta pàtria existeixen homes corruptes com els del PP —que la Constitució no ho autoritza—  que han arruïnat al país per molts anys, i si hi ha delictes d’odi com els de C’s —que tampoc ho permet la Constitució— que han provocat un trencament de la societat amb les seves consignes incendiàries i guerra-civilistes, com és que tots ells segueixen dient que són constitucionalistes? Fins i tot si no fos tan trist i cruel faria petar de riure, com quan ho diuen els de VOX per als que no cal ni gastar una mica de tinta en qualificar.

Marchena: la supremacia d'una casta

“Por obligación legal tiene que decirme su nombre, profesión edad y estado civil, y además si hay alguna circunstancia que le impida ser imparcial, o tenga alguna relación con los acusados que le impida decir la verdad debe declararlo” Un bon començament, però davant del Tribunal i la composició que té, el que convindria és que aquest Tribunal, tots i cadascun dels seus membres, declarés sota jurament que no hi ha cap sentiment d’odi, parcialitat, sectarisme i falsedat, contra els acusats.

“Cuando yo hablo usted deja de hablar. Está claro!” Això ho diu el rei del mambo, el ciutadà que es creu per damunt de tots els altres, el que amb aquesta afirmació “fa respectar la seva institució”, una institució a la que els ciutadans cada dia que passa tenim més dubtes de la seva de la seva decència i professionalitat.

“No vamos a exhibir ningún vídeo!” Mentre que en els dies anteriors va permetre la seva exhibició. Per què? Doncs molt clar, perquè ell mana i fa el que li dona la gana.

Als (a alguns) testimonis de la defensa: “Usted está aquí para explicar hechos, no para valorarlos”.

Als testimonis de l’acusació: “usted está aquí para explicar su versión de los hechos, no quiera convencer al testigo”. Un testimoni que es veu d’una hora lluny que està mentint, però Marchena prefereix que no quedi al descobert aquesta mentida.

Marchena avisa a cada testimoni que ha de dir la veritat i els fa jurar. Els testimonis ho juren, però (alguns) de dir la veritat... Marchena ho sap, però dissimula, no els fa fora, no els amenaça. En canvi, quan té davant seu a Baños i Reguant, sense cap mirament els expulsa de la sala, perquè no volen declarar a les preguntes del feixisme més pur que existeix en aquest país. És culpa dels magistrats? No!, però no podrien fer alguna cosa per apartar aquests home execrables de la nostra vista i veure’ls com acusen a uns homes honorables i innocents que, per  culpa d’aquests mateixos magistrats porten més d’un any a la presó sense que es conegui el motiu?

La veritat absoluta és que els únics tolerants som els ciutadans, de tolerar un magistrat com Marchena, que porta a la motxilla el tema de la prevaricació pel cas de la filla, el tema del whatsapp de Cosidó, la seva proximitat amb el PP, i en general com a una persona amb una forta ideologia dretana per seu suaus. I també tolerem als seus col·legues de Tribunal que entre dormida i dormida aixequen els ulls i entremig de grans escarafalls manifesten com els rebenta haver de perdre tant de temps amb els acusats que ells voldrien veure ja a cadena perpètua.

Zoido, la Fiscalia i el Suprem, decreten que votar és delicte

S’ha acabat el bròquil. Les preguntes dirigides per la fiscal tenen com a conseqüència que votar és un delicte. I greu, que comporta fins a 25 anys de presó.

El judici està adreçat a deixar clar que votar és un delicte i que els Mossos són insurrectes. És igual que l’actuació dels Mossos fos més eficient que la de la Guàrdia Civil, és igual que no es pugui demostrar res. La fiscal deixa el dubte o la certesa que hi ha hagut una actuació de sedició, de rebel·lió, de violència per part del Govern català, i Zoido diu que sí, o que “no me consta” o que “no lo sé”

Ja comença a ser hora que es deixi clar que l’únic que ha quedat acreditat en els interrogatoris esbiaixats i dirigits, ha estat que votar és delicte. Res més i res menys. Aquesta és la sensibilitat democràtica de la justícia, dels cossos policials i del govern de l’estat.

La prova definitiva és que qui va prendre les decisions de coordinació—Pérez de los Cobos— segons ells, una persona irreprotxable amb un excel·lent historial és un guàrdia civil sancionat per la justícia per torturador. Zoido i Soraya no podien trobar un home més adequat per la coordinació de la repressió.