El Suprem, uns magistrats irresponsables?

Apartant-nos dels presos polítics, ara tenim la informació que el Suprem ha rectificat la seva opinió sobre les despeses de les hipoteques. Rectificar és de savis, però, no hi ha cap responsabilitat pels magistrats -si és que és mereixen aquest nom- que han mantingut opinions contràries?

La justícia evoluciona, i els magistrats del Suprem no. Ens han fet empassar una roda de molí: que el rei és inviolable. Ja sabem que no té ni cap ni peus, i el president Pedro Sánchez diu que no pot ser que un Parlament reprovi a un rei. Sánchez està en les seves hores baixes. Està tocat del bolet? Es pensa que ens convencerà amb el seu espanyolisme de fireta? Per favor, una mica de serietat.

I tornant als magistrats, on diu que els magistrats del Suprem són inviolables, que són irresponsable? És evident que quan fins ara s’oposaven a que els bancs paguessin les despeses de les hipoteques, devien tenir algun raonament, tot i que aquests excelsos magistrats mai han necessitat argumentar les seves decisions.

Si ara és bona aquesta resolució, no era bona la contrària, i hauríem de veure quins van ser els magistrats que durant tan de temps ho van defensar, i quins interessos en realitat defensaven, i com no, demanar-los responsabilitats. Però veig que a ningú se li acut aquesta possibilitat.

Executius i apropiació

Aquests dies estem veien com passen pels tribunals de justícia els dirigents de Caixa de Catalunya. Els acusen d’haver-se apujat el sou quan la Caixa de Catalunya ja anava de mal en borràs i posteriorment va necessitar un rescat amb diners públics, que vol dir els diners que Rajoy gestionava com li petava.

Està bé. Es un punt per començar. Aquesta “estratègia” de responsabilitzar als executius del resultat de l’empresa (natural, no?), s’hauria d’ampliar no només quan hi hagi rescat amb diners públics, sinó també quan aquesta apropiació —augment de sou desproporcionat— en cas de que l’empresa vagi acumulant pèrdues.

És a dir, què passa quan una empresa perd valor -baixa la seva cotització- i els executius s’augmenten el sou? No és ben bé la mateixa situació de Caixa de Catalunya, perquè no hi ha utilització de diners públics, però si hi ha utilització dels diners dels propietaris —accionistes— de l’empresa.

Què passa en el cas d’Abengoa, una empresa que s’enfonsa i la Comissió de retribucions -Borrell- té la cara dura d’augmentar la retribució -o fastuosa indemnització- als seus amics que durant molts anys li han donat el mam? 

Tan difícil seria que es fes una comparativa del valor de l’empresa —cotització—i evolució dels sous dels dirigents?

I després d’haver fet aquesta comparació, podria —o hauria— la Fiscalia actuar en defensa dels accionistes enlloc de la defensa dels executius abusadors? O és que això no és una conducta deslleial i estafa?

Un cop d'estat criminal

Fa pocs dies un diari català -l’Ara- va destapar que l’Estat havia intentat fer caure dos grans bancs espanyols -ara ja no catalans-, retirant una ingent quantitat de diners que tenien dipositats procedent de les seves empreses estatals o paraestatals.

No és la primera vegada que fa una acció d’aquest estil, ja ho va fer en el cas del Banc Popular amb el resultat ja conegut: el Popular va ser venut per una misèria.

Els autors d’aquesta acció delictiva han sigut els llavors president Rajoy, la vicepresidenta Soraya i el ministre d’economia Guindos. Cap d’ells ha donat la cara i molt menys davant d’un jutge.

És que aquesta acció no és equiparable a un cop d’estat? Les conseqüències haurien sigut d’una tornada a l’any 2008, en que la caiguda d’un sol banc als Estats Units va fer trontollar tot el sistema financer, tota l’economia occidental i la va sumir en una crisi profunda de la que encara no ens hem recuperat.

El dany que pretenien no era només per Catalunya, era per tot l’Estat, amb la seguretat que els seus efectes repercutirien en tota la població, ocasionant altra vegada més misèria, pobresa i una recessió profunda.

Naturalment, la premsa espanyola no en va dir res de tot això. Normal. Però la fiscalia, què espera per a empaperar com a mínim a aquests tres individus malèfics?