"Alguns que pretenen ser estat, abans haurien de pretendre ser bon govern"

 

Què deu voler dir la Sra. Sáenz de Santamaria amb aquestes paraules? Com més les llegeixo menys les entenc.

Reconec que el context no ajuda. Precisament ara que s’ha conegut els fracassos sense pal·liatius de la ministra de Sanitat, quant al preocupant cas de l’ebola a Madrid, perquè no ha sabut explicar quines han sigut les causes i quins els errors comesos. Una ministra que s’amaga sempre que pot i que no s’assabenta del que passa la món i menys encara a la sanitat, sembla que no pot seguir ni un minut més al front d’aquest intranscendent ministeri (les competències estan traspassades a les Comunitat i només el ministeri s’ha quedat les incompetències).

En el moment en que el Sr. Montoro fa públic els seus pressupostos per l’any 2015, uns pressupostos discriminatoris una vegada més amb Catalunya i, a més, inconsistents, en la mateixa quantia que ho és el propi ministre. Uns pressupostos que prioritzen les inversions no rendibles, perquè es veu que el senyor ministre creu que ens sobren recursos i per tant podem seguir amb les obres faraòniques de l’AVE sense passatgers d’un cost monstruós. Uns pressupostos que s’utilitzen com una arma llancívola contra els catalans perquè no ens portem bé.

En el moment en que tot el consell d’administració i els executius de l’antiga Caja Madrid, mostren la seva misèria i corrupció. Una Caja Madrid protegida i dirigida des del PP i fracassada per la absoluta incompetència dels seus dirigents. Una mostra del que s’ha anomenat crony capitalism i n’és l’exemple més clar.

En el moment en que l’economia d’amiguets es posa novament sobre la taula de forma absolutament descarada amb el cas Castor i amb una resolució ignominiosa per part del Govern actual, amb origen a l’anterior govern de Rodríguez Zapatero. Una resolució que costarà a la butxaca dels ciutadans de 1.350milions d’euros, que aniran directament a la butxaca dels amics del Govern del PP (Florentino Pérez).

En el moment en que les Institucions espanyoles donen mostra de la seva feblesa, la seva manca de coherència i de la seva parcialitat i el govern actual, amb el seu president Rajoy al front, dóna mostra de la seva obstinació en tots i en qualsevol tema que estigui sobre la taula, per imposar el seu punt de vista peti qui peti.

En el moment en que el Govern de l’Estat governa només per a uns quants i, com a conseqüència les desigualtats s’han  incrementat d’una forma obscena, i els seus governants diuen: que es fotin!

En aquests moments, a què venen aquestes paraules d’aquesta senyora, prepotents, arrogants, plenes de rancúnia i injustificades? Paraules d’una senyora que, abans d’obrir la boca per fer frases suposadament enginyoses, hauria de demanar perdó per totes aquestes maldats que ha comés el seu govern.

Les institucions de la Justícia

Dimitirà el Consell General del Poder Judicial per haver prevaricat (presumptament) quan atacava a Elpidio Silva i defensava a Miguel Blesa? Dimitirà el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i la Fiscalia, també per prevaricació, quan va demanar la imputació d’Elpidio Silva i va evitar que s’incloguessin els correus oficials de Blesa per considerar que eren qüestions particulars.

Realment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid que ha condemnat al jutge Elpidio Silva a 17,5 anys d’inhabilitació, ha tingut mala sort. El mateix dia que es coneix la sentència sobre el jutge Silva, hi ha tot un gran mullader sobre el sistema corrupte del ciutadà Blesa tan estimat per aquest Tribunal, quin origen sembla ser són els correus “privats” de Blesa.

Ara s’ha publicat (!) a la premsa de forma generalitzada el cas de les targetes opaques que utilitzaven els capós de Caja Madrid. Resulten hilarants les opinions de Joan Rosell i d’Arturo Fernández sobre aquesta qüestió. El primer dient que la responsabilitat és de qui les va emetre ja que estaven registrades a la comptabilitat i se’n coneixen tots els detalls. El Sr. Rosell, que quan Díaz Ferran ja va conèixer com funcionava tot això del diner negre i no ho va denunciar, hauria de saber alguna cosa al respecte de com s’organitzen aquests tripijocs i deixar de dir bajanades. El que ha dit Arturo Fernández sembla sortit de la boca d’un indígena perdut a la selva que no sap res de res i no pas d’un directiu de la CEOE.

En tot cas caldria plantejar-se qui és el responsable d’haver situat als consells d’aquestes entitats a individus tan indiscutiblement inútils. Els trien?

Però com és que quan en els correus de Blesa es va posar de manifest aquesta anomalia el mes de desembre de 2013 el Consell General del Poder Judicial va creure convenient suspendre al jutge Silva i deixar sortir de la garjola al capo Blesa?

De part de qui està la justícia? La Fiscalia, que ara s’omple la boca en que perseguirà aquests casos amb tota duresa, què va fer llavors? Sembla que protegir a Blesa, a Rato i a Arturo Fernández. Tots aquests senyors (és per a nomenar-los d’alguna manera) amb títols d’inspectors d’hisenda, viceministres del govern, directors del Banc Mundial, no saben res de les obligacions fiscals? No saben res d’una administració honesta? Són tots xoriços de pota negra?

Potser que el Govern deixi de dir que estan en favor de la justícia, que la justícia es democràcia i comencin a dimitir en bloc totes les institucions de la justícia i tots aquests governants inútils (pràcticament tots), que ens han dut al costat mateix del precipici.

Quin descrèdit per les institucions de la justícia! I quin sofriment per a tots els ciutadans...

A propósito del filibusterismo

 (carta enviada a El País, para su publicación, 4.10.2014, no publicada)

Leo en su editorial que “Artur Mas no solo desobedece al Constitucional, sino que, casi peor, engaña a los catalanes”.

Realmente resulta escandaloso que un periódico que quiere ser veraz y neutral se incline tan descaradamente por la opción del Gobierno Central y, además, mienta o simplemente transmita una información errónea.

El que dentro de su plantilla de informadores tengan a ciudadanos como Francesc de Carreras o Manuel Cruz, es su opción, pero que no entiendan el proceso catalán y su deriva actual, es una falta de profesionalidad cuando no de formar parte del ejército de infamias contra Cataluña y los catalanes. ¿Y cuál es la explicación de porqué mientras los artículos de Carreras  (ideólogo de Ciudadanos) y Cruz, aparecen en la versión nacional, los de J.B.Culla, aparecen solamente en la edición catalana?

El meollo de la cuestión está en al derecho a decidir, que parece que sea una aspiración absolutamente surrealista, y de las cuestiones históricas en las que se alega que la Constitución no prevé ninguna opción de este calibre.

¿Les parece oportuno que una Constitución establezca que diferentes pueblos deban estar unidos por los siglos de los siglos, sea cual sea la circunstancia? ¿Por qué no explican que en el caso de Escocia también el tratado de unión preveía que iban a vivir siempre juntos y en cambio pudieron ejercer el derecho al voto? ¿Les parece que votar es una condición antidemocrática? ¿No les parece sospechoso que ciertos políticos y ciertos medios de comunicación empiecen a hablar de violencia, cuando los catalanes la hemos rechazado de forma indubitable? ¿Les parece que insultar a Cataluña y a los catalanes forma parte del juego político y no supone ningún coste para nadie, es más forma parte de los réditos electorales? ¿No aparecerá ninguna pluma des del otro lado del Ebro que explique de una forma ecuánime la intransigencia de un Gobierno Central que sistemáticamente perjudica a Cataluña y que explique el deseo democrático y pacífico de los catalanes de cambiar esta situación?

http://elpais.com/elpais/2014/10/03/opinion/1412363617_240634.html

Castor, un nom per a una estafa

Castor fou el germà bessó de Pòl·lux, amb relacions amb la constel·lació Gèminis. A què ve aquest nom per un magatzem de gas? Li va posar el nom un home que ha fet tots els seus negocis des del “palco del Bernabeu”? Com se li va acudir posar aquest nom a una estafa consensuada? Què va oferir als governants de torn (Zapatero, Sebastián, Camps, Soria,…i truti quanti) per fer-los signar una garantia sobre aquella fastuosa, inútil  i problemàtica obra?

Com és que la Fiscalia no ha actuat d’ofici i ha posat davant del jutge algun membre del govern actual o l’anterior i els empresaris que van perfeccionar l’estafa, a la presó?

Com és que el Govern actual, sense ni posar-se vermell, afirma que aquests 1.350 milions d’euros els pagaran els consumidors a través de la factura del gas? La incompetència i segurament corrupció del Govern Central i la cara dura dels empresaris implicats ho han de pagar els ciutadans? Se'n fot dels ciutadans la vicepresidenta Sáenz de Santamaria quan diu que mantenint el magatzem en hibernació ens estalviem diners (només de manteniment costa 110 milions a l'any)

Tot són interrogants? Cap explicació i 1.350 milions que s’han esfumat o bé estan a la butxaca d’algun dels participants en l’estafa.

Aquesta estratègia (carregar-ho a la butxaca dels ciutadans), deu pensar el geni Montoro, farà que es dilueixi l’efecte sobre el dèficit de l’Estat, que és qui garanteix aquests 1.350 milions als seus amics del “palco” del Bernabeu, i si Europa no els dona instruccions i s'adona d'aquests jocs de mans, podran camuflar i embolicar encara més la troca, sense que consti com un desajust més del dèficit total d’Espanya i d’un deute posposar que podran carregar als consumidors futurs.

I ara una notícia bona

Després d’aquesta noticia, en ve una de bona: els membres dels partits que van signar l’acord per seguir el procés cap a la independència, després d’una llarga reunió, ens comuniquen que: segueixen el mandat dels ciutadans que han demanat: continuar amb la unitat d’aquests partits, votar, fer-ho el 9 de novembre i fer-ho amb la pregunta acordada. I ens asseguren que continuen en el procés sense cap dissensió. Per tant, Votarem, amb al pregunta acordada i ho farem el 9 de novembre.

Cal demanar-los (al president Mas i als partits polítics que han participat en la reunió) que no defalleixin. 

Sota els paraigües

Mentre el ciutadà troglodita de nom Mariano Rajoy, mostra la seva admiració per un règim com el xinés, a Catalunya els ciutadans sota els paraigües (tal com fa Hong Kong per mostrar el seu rebuig a l’absoluta manca de democràcia) mostren la seva fermesa en contra de la utilització del joc brut, miserable intel·lectualment i amb absència dels principis democràtics més elementals per part del govern central contra Catalunya i contra els catalans.

Mentre els mitjans de Madrid, no ja els pamflets com el del patètic ciutadà Marhuenda, sinó altres com El País, cada vegada mostren més la seva parcialitat respecte a qüestions que són obvies que mostren les estadístiques, els mitjans internacionals comencen a mostrar el seu estupor per la reacció inflexible, dogmàtica i fonamentalista del Govern Central.

El diari El País, que pretenia ser un diari de centre, està donant acollida a una sèrie de suposats escriptors que blasmen qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya. El ciutadà Francesc de Carreras, que signa com a catedràtic quan en realitat la seva única cosa coneguda del seu currículum és que és el fundador d’un partit esperpèntic i sense altres objectius que el de destruir qualsevol intent de manifestar democràticament i pacíficament la voluntat de decidir d’un poble (Ciudadanos), dia si dia no, publica algun article que mostra les seves arrels amb els pensament unificador que s’alimenta d’antics règims, afortunadament ara oblidats. Com és que aquest home no signa com a fundador de Ciudadanos? El ciutadà Manuel Cruz, amb opinions sempre ben particulars, sempre a punt de treure les seves prevencions contra tot el que sigui català. El ciutadà Javier Marías un escriptor brillant, però que ha begut de les fonts centrals i que no s’està d’insultar als catalans sempre que li ve de gust. Etc.etc.

Mentre el partit de govern central —sempre sota sospita d’actuacions obscures— recollia signatures contra l’Estatut català (en realitat contra Catalunya), en bona part origen del conflicte actual, els seus ministres actuals segueixen actuant com autèntics talibans, Montoro, escanyant Catalunya financerament i en inversions, sense cap motiu objectius; Wert, amb la seva no llei d’educació; Jorge Fernández amb declaracions ofensives i impresentables

Mentre tot això passa, els ciutadans d’aquest país, ens manifestem perquè els polítics no afluixin ni un mil·límetre per a exigir aquest dret a votar; un dret democràtic contra el qual només altres ciutadans sense vergonya s’hi oposen en base a una llei (la Constitució) i a unes normes que sens cap mena de dubte estan per sota de la voluntat democràtica d’un poble.