Presó preventiva

Una mala pràctica en mans de jutges i govern sense cap tipus de control

Els jutges —alguns dels alts tribunals, no tots— han emprés una creuada contra determinats ciutadans que, pel que sembla, o no es porten bé o no els cauen bé. Interpreten com els dona la gana les lleis i se les salten quan convé —per alguna cosa són els que manen—. El resultat és que s’està fent un abús escandalós i indecent de la presó preventiva.

Ciutadans honestos, pacífics i sense màcula en el seu historial com a ciutadans, ben al contrari, exemplars, han sigut enviats a la presó preventiva d’una forma descontrolada i injustificada, per uns jutges arrogants que, potser no prevariquen, però si no és així és segur que s’equivoquen, no saben interpretar el que diu la llei i fins i tot fan la interpretació de la llei —com diria el ara ministre Borrell— interposant la seva ideologia malalta, cruel amb els ciutadans jutjats i, en definitiva, injusta.

Demanar al CGPJ que prengui cartes en l’assumpte, es demanar coses impossibles. El president del CGPJ i tots els jutges que en formen part, també estan malalts d’odi cap a la llibertat d’expressió i els drets humans, i mai faran cap acció per defensar aquests drets dels atacs que reben bé sigui de l’exterior —per exemple, de l’executiu—, bé sigui dels seus propis atacs.

Hem de reconèixer doncs que tenim un greu problema sobre la taula: uns jutges superbs, dogmàtics, cruels, sectaris, que volen fer política i castigar tot el que vagi contra el seu pensament, no contra el que diuen les lleis. Per tant caldria que urgentment el Parlament fes alguna proposta per corregir aquesta lamentable situació.

Crec que una bona solució seria que qualsevol jutge que dictaminés presó preventiva en un sumari sota la seva jurisdicció, se l’hauria d’apartar del cas i passar-lo a un altre jutge.

Si aquest nou jutge declarés innocent a l’acusat tancat a la presó preventivament, el jutge primer —el que hauria dictaminat la presó preventiva— hauria de ser apartat com a jutge i jutjat per un tribunal popular per descontaminar-lo de tota influència gremial, que en el seu cas podria/hauria de dictaminar que el jutge prevaricador es passés a la presó el mateix temps que ell havia condemnat injustament i possiblement hauria de ser inhabilitat. L’Estat hauria de compensar de forma generosa al ciutadà injustament tractat.

En tot cas, fora de la divagació anterior, s’hauria d’establir un període màxim de durada de la presó preventiva, no com ara que se suposa que pot arribar a quatre anys, sinó com a màxim de dos o tres mesos, ni un dia més. No hi haurien d’haver excepcions per singulars que fossin els crims jutjats, al cap de dos o tres mesos un jutge pot i ha de dictar sentència si li dona la gana, en altre cas, no podria haver-hi presó preventiva.

Per altra banda s’hauria de refer de cap i de nou el CGPJ de forma que pogués dur a terme un control democràtic sobre els jutges, especialment els dels alts Tribunals, i per aconseguir que els ciutadans tinguéssim fe en la justícia, cosa que ara no passa.

I com a punt final, ara ens faríem un tip de riure si no fos tan penós, tan miserable, tan trist. El govern i els jutges es discuteixen per veure qui té responsabilitats, no per alliberar aquests presos polítics que és una vergonya per a un país democràtic, sinó només per apropar aquests presos polítics preventius a les presons properes a la seva famílies, que és una obligació.

Si un estat no té clares aquestes coses elementals, com se’l pot qualificar estat de dret?