Aquarius

He sentit unes paraules del ministre ultradretà Italià Matteo Salvini, fent referència als immigrants. A banda d’una part del discurs que no m’interessa, va dir alguna cosa de l’estil: ara, Espanya, Europa, dona la benvinguda a 600 immigrants —“il·legals”– que unes Onegés, a les que alguns impresentables els atribueixen tràfic de persones, han aconseguir rescatar d’una mort segura en mig de la Mediterrània. Espanya i Europa no ha fet front ni al compromís mínim d’una quota d’immigrants. Europa, amb el suport dels països “civilitzats i humanitaris” entre els que es compta Espanya, ha subrogat a països tercers, impedir que els immigrants, siguin refugiats o gent que es mor de gana, països que per diners fan el que calgui i estan disposats a empresonar, torturar i maltractar a aquelles persones que fugen de la misèria econòmica o de la guerra fi de que no molestin els nostres països benestants i relativament pròspers. És veritat que aquests immigrants van bruts i estan malalts i passen gana, i embrutar-se amb sang i malalties no ens ve de gust.

La Itàlia d’un govern ultradreta diu que han entrat per les seves fronteres gairebé 200 mil refugiats i que el seu país ja no pot fer més per l’allau de gent que li arriba cada dia. Ho podríem discutir, però en comparació amb el que fa Espanya —que ha acceptat l’entrada de 629 refugiats en total com a col·laboració a l’onada de misèria i terror que ens arriba— aquest govern ultradretà, ha fet moltíssim més del que fem nosaltres, o més ben dit, els nostres governs. Així ens donem per satisfets i ens anem a dormir amb la consciència neta perquè som bones persones, no som racistes ni xenòfobs. La gestió de la immigració en mans de ministre corruptes com Fernández Díaz —que anirà al cel perquè els de l’Opus, però que no troba que sigui delicte disparar pilotes de goma sobre immigrants a punt d’ofegar-se—, o de l’impresentable Zoido, que gràcies a Déu ja no el veurem mai més al govern, no ha fet més que empitjorar les coses, amb comportaments que ratlla la delinqüència (Cies, navalles a les muralles, devolucions en calent,...).

Ara sabem que Europa, respecte a la immigració, té dues o tres fronteres, Grècia, Itàlia i algun altre país. Que aquests suporten tot el pes dels immigrants i refugiats i que la resta d’Europa no vol fer res ni per ajudar a aquestes persones, amb problemes de salut, d’alimentació, d’educació, de misèria, de terror, emigrants que fugen de la por. Tenim aquesta gent que fuig del terror controlats per Turquia i per Líbia.

Si, aquest ministre té un llenguatge xenòfob, però a la resta d’Europa tenim uns actes xenòfobs, sense que hi hagi accions concretes per ajudar a tota aquesta gent. Ens hauríem de preguntar, què és pitjor, tenir un llenguatge xenòfob o actuar com a miserables xenòfobs?

Demà a bord de l’Aquarius arriben 600 immigrants a les nostres costes, el mateix nombre que el govern del PP va considerar suficient per col·laborar amb aquest greu problema. Seran ben rebuts, el govern els ha preparat atenció mèdica, però també els  ha preparat un dens interrogatori per veure si els podem extradir de forma ràpida. Millor això que el que feia el govern Rajoy, mil vegades! Però serà un canvi de veritat?