Coses que no es parlen en la moció de censura

A la moció de censura s’ha parlat molt i clar de la corrupció. No se si els que entrin en un nou govern ho tindran anotat en la seva llista d’urgències.

El tema de Catalunya, com era d’esperar, ha sortit a la palestra. De la pitjor manera possible, com si les idees independentistes fossin proscrites i il·legals. Ho diuen i ho repeteixen els partits que haurien de callar, per la seva manca de democràcia i pel seu dogmatisme, i aquí m’aturo per no entrar en l’ús de paraules més fortes, encara que sí serien merescudes.

Un altre tema que han volgut mantenir viu ha sigut la fragmentació dels catalans, com si la uniformitat que ens retrotrau als temps mes foscos fos garantia d’alguna cosa. Un argument que es pot desmuntar en tres segons, però que els partits unionistes —que no constitucionalistes— repeteixen fins a l’avorriment.

Ara bé, el que vull destacar és què farà el nou govern.

Hi ha greus problemes en la justícia, en els alts tribunals. Els “constitucionalistes”, tot i les evidències, segueixen afirmant que la justícia és un poder independent. El que no contemplen és que si són independents, llavors són jutges de part, d’alguna part, de les ideologies més fastigoses, de la incompetència. Per tant, el problema de la justícia segueix vigent i s’ha de re-fundar l’actual estructura judicial, cessant més d’un jutge dels alts Tribunals i tota la cúpula del Poder Judicial.

Tampoc s’ha parlat de la policia. S’han produït fets gravíssims en el ministeri d’interior. Operacions de “les clavegueres de l’Estat” que no han estan resoltes. Medalles a policies torturadors y corruptes que no volen ser retirades. Comandaments de la Guàrdia Civil que només han emès informes carregats de falsedats i fets “per encàrrec”, actuacions del CNI (com el del imam de Ripoll), que no han sigut aclarits ni explicats.

I finalment, veiem que com a rates, els polítics del PP es comencen a diluir per deslliurar-se de les seves responsabilitats en les seves accions de prevaricació, corruptes i d’odi, practicades durant el seu mandat.

Per altra banda hi ha declaracions absolutament cíniques i imprudents del portaveu del PP, Hernando. Ha dit que no permetran que cap delinqüent sigui absolt dels seus delictes, el que la fa la paga. No hi poden haver indults per als presos polítics, i imputant coses que els corresponen directament a ells amb la col·laboració del PSOE. Que parla d’un president fugit, quan en aquells instant M.Rajoy no te el valor de presentar-se al Congrés perquè li diguin el nom del porc a la cara. No s’adona aquest poca-pena que això se’ls ha d’aplicar a ells? Que si hi hagués justícia molts d’ells hauran de passar pel la presó. Tan ruc és?

Ara veuen que pot venir l’obertura de calaixos, d’arxius, dels rastres de la seva actuació delictiva i és per això que tenen por, que estan cagats de por. A més, l’altra punt de preocupació és la pèrdua del lloc “de treball” que a partir d’ara, de forma inexorable es van a trobar més d’un càrrec del PP que són incapaços de guanyar-se la vida decentment. Que faran aquesta colla de ministres incompetents a partir d’ara? Que farà Millo que fins ara ha fet de saltimbanqui i majordom? Ara tastaran el pa que s’hi dona en l’actuació que de forma malèvola i rabiosa van practicar amb el 155 amb els polítics catalans i la seva administració.