dimecres, 6 de juny del 2018

La performance de Mariano


Ahir l'ex-president del govern espanyol ens va obsequiar amb una peformance que ens va deixar espatarrats.

Està clar que Marino té diversos problemes, entre ells el d’una dislèxia mental i/o verbal, i que cada vegada que deixa alguna de les seves bestieses ens fa riure molt, a no ser... que la maldat dels seus fets ens faci reaccionar amb temor, ràbia i humiliació.

Unes notes a l’acte d’ahir. A la cova del delicte —c/ Génova 13— hi havia el bo i millor del PP, entre altres molts dels presumptes delinqüents que la justícia no ha jutjat. Martínez Maillo un home a qui la justícia va deixar prescriure els seus delictes com a conseller d’una caixa, el portaveu Rafael Hernando, que pel seu vocabulari hauria hagut de ser perseguit per la justícia, per les mentides, pels insults i per l’odi que cada dia promovia, la Cospe, a qui les seves responsabilitats en el PP —malbaratament recursos públics, blanqueig de diner, pagaments i cobraments en negre— són clares i manifestes, per arribar finalment al propi Mariano, sobre qui recauen sospites, i més que sospites, de que va mentir en la seva declaració judicial, i que és més que un presumpte delinqüent per haver cobrat diner negre i per haver organitzat un partit com una organització criminal per a delinquir.

Després venien totes les comparses, les bledes que ploraven com a Magdalenes amb llàgrimes de cocodril, els que feien veure que estaven emocionats i tuti quanti.
Del discurs de Mariano cal destacar les mentides. Com pot dir que ell ha millorat la situació de l’Espanya que va trobar? Per què ens tracta als ciutadans d’imbècils? Com s’atribueix mèrits quan la majoria dels ciutadans s’han empobrit i han vist reduïts els seus drets.

I finalment no em puc oblidar de qui està sempre a les bambolines, l’Ansar, que més aviat que tard ha de ser jutjat per un tribunal internacional per haver-nos portat a una guerra injusta sabent que no hi havia causa. Que ha sigut l’home que va encetar la corrupció sistèmica al PP, i un home de qui es desconeix l’origen de la seva fortuna. Un home que no se si hauria d’estar tancat pel seu patetisme o per la seva maldat.