Acabem
de sortir d’una escomesa política en la que, finalment hem pogut fer fora del
govern al PP. No cal repetir els motius, tots els tenim prou clars.
Ara bé,
en el instant després d’aquest fet, s’han produït danys col·laterals, no només
pel PP sinó per altres damnificats. Està clar que als catalans no ens ha
canviat més que les formes, el nucli dur segueix com sempre. No ens permeten, ni que sigui de pensament, idees sobiranistes, no hi ha dret a l’autodeterminació,
tant li fa que Espanya hagi signat tractats internacionals que obliguen a aquest
reconeixement com diu la pròpia Constitució. La sacralització de la “unitat de la
Pàtria” està per damunt de la llibertat, de la democràcia, dels drets humans y
de la justícia.
Tot
això ja ho sabem. El que és nou és com han quedat alguns partits com C’s que
sempre han navegat en un terreny tenebrós. Des del seu origen, el ressentiment,
han estat el nucli dur de la seva ideologia, i no s’adonen que la majoria dels
ciutadans de tot el món, rebutgem l’odi i el ressentiment sense causa, i per
tant, el seu partit entra en la corba minvant.
La
posada en blanc sobre negre d’aquest fet, és una cosa tranquil·litzadora. Com
explica Riemen, Thomas Mann en una conferència als EUA els deia “si mai el
feixisme arriba als EUA, ho farà en nom de la llibertat”, i jo em pregunto, i aquí ho tornarem a veure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada