Previsions per 2010: el president de la CEOE a la presó per estafa

El vodevil de Gerardo Diaz Ferrán


La CEOE se supera. Acaben de renovar la confiança al seu president (desprès del mullader que ha organitzat) i volen que continuï al front de la patronal empresarial. És el seu líder per excel·lència, o com diria Laporta, un exemple per emmirallar-s’hi (també anem bé amb en Laporta!). Ha enfonsat unes quantes empreses i ha posat en funcionament una estafa -de moment- fins a 6 milions d’euros (que el Govern ha dit que els cobrarà fins a l’últim cèntim).
L’eximent és que l’estafa l’ha dut a terme sobre uns desgraciats immigrants que no sabien que era una companyia que no mereixia cap crèdit (especialment pels seus gestors) i segurament ni tindran força per portar-lo davant dels Tribunals.

Però el 2010 serà un any de grans resolucions i grans esdeveniments. A banda de la sentència del TC sobre l’Estatut, hi haurà solució pels casos Gürtel, Pretòria, Palau, Air Comet, Hisenda (Núñez), Hisenda IVA, etc. etc. Tots ells tenen en comú que són fraus de 25 milions d’euros com a mínim. Els ciutadans estem tranquils, amb la justícia que tenim...

Del cas que m’ocupa (Air Comet), ben segur que el fiscal de l’estat estarà ja recopilant informació d’aquesta estafa i ben aviat veurem a Díaz Ferrán entre reixes.

Podria fer una semblança del seu perfil i èxits com a gestor d’empreses, però no val la pena. La premsa ho ha airejat de forma suficient ja des del mes de juny, i amb això si que té raó Díaz Ferrán: ja fa temps que l’empresa que no mereixia cap credibilitat, ni l’empresa, ni els gestors, ni els òrgans supervisors dependents del Govern. I per més que des de juny hi havia sobre la taula greus problemes i eren públics, Díaz Ferrán no deixava d’anar a Ciutadella a gaudir les merescudes vacances en el seu iot, departint amb altres insignes “empresaris” com ell (tots amb iot, es clar).
Així hem pogut fer seguiment dels disbarats d’ARSA, d’Air Comet, i ara possiblement de Marsans, amanit tot amb diners públics i regals multimilionaris dels Governs, tant del PP com del PSOE.

El cas del bandarra del Millet ens va arribar al cor, pel que representava la institució i per la immensa barra d’aquest individu. El bandarra de Díaz Ferrán és encara més sagnant, ha estafat a més de 7 mil persones, amb l’agreujant de ser persones humils i sense gaires mitjans econòmics, ha deixat a l’atur a 700 persones, mentre ell continuava fent el pallasso a mig camí entre el Dr. Jekyll i Mr Hyde. La seva estafa és molt més important, tant pel import com per l’afectació a tots els ciutadans i a l’economia en general.

Esperem doncs que el Fiscal de l’Estat resolgui aviat aquest tema.