Donació d'òrgans i teixits

Siguem generosos

Tots podem fer un acte d’imaginació anticipant la nostra pròpia mort. Un acte que tots més o menys tenim assumit, poc a poc, amb més o menys intensitat, convenciment i certitud.
Alguns d’aquest moment en fan un acte teatral, com la sortida d’escena d’un actor en el punt més emocionant de la representació. Altres en fan un acte final sense retorn. Els anhels de tantes coses queden sense resposta. Altres visions d’aquest transcendental fet el presenten (com fan alguns ximples quan parlen de la crisi), com una oportunitat. No tinc gens clar que la mort sigui una oportunitat, però si està clar que és un fet inevitable, un fet al que ens hem d’afrontar d’una forma ordenada i tranquil·la.
El que si és cert és que paga la pena perdre o aprofitar alguns llargs moments per reflexionar sobre aquest fet.
Independentment del resum (una autoavaluació ben segur molt favorable) de la nostra pròpia vida, també és un moment oportú per pensar en els que seguiran vivint o malvivint en el nostre planeta, en la nostra ciutat en la nostra família i, si abans d’acomiadar-nos definitivament d’aquest complicat món estem en disposició de deixar alguna cosa que a partir d’ara ja no necessitarem. Em refereixo al nostre cos i als nostres òrgans i teixits, entenent que algun d’aquests òrgans poden encara ser útils per perllongar la vida d’alguna persona a qui pot fer falta.

La donació d’òrgans i teixits pot tenir lloc a partir d’un donant viu (sempre que aquesta donació no li representi un perill per la seva vida) o bé en el moment de la mort, quan ja els nostres teixits i òrgans no ens són necessaris.

La donació és un acte de generositat, un acte pel qual una persona manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al transplantament pugui ser utilitzada per ajudar a altres persones, o bé en el cas d’una persona viva, cedint un òrgan o teixit pot ajudar a sobreviure a una persona malalta, sense que aquest fet hagi de suposar un perill per la vida del propi donant.


Què s'ha de fer per ser donant?

Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer donació dels seus òrgans i teixits amb la finalitat que siguin trasplantats per ajudar altres persones, la primera cosa que ha de fer i la més important, és comunicar la seva decisió a la família i els amics més íntims.Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat de la donació després de la mort, tot esperant que respectin la voluntat del donant.També es pot emplenar un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal com a testimoni de la decisió presa. És un carnet que no et compromet i del qual pots desfer-te en qualsevol moment si canvies d'opinió. Aquest carnet es pot obtenir directament en una de les webs que se citen en aquest escrit.

El més important per a fer-se donant d’òrgans i teixits en cas de mort, és comunicar aquesta decisió a l’entorn familiar, ja que és la família qui finalment haurà de decidir sobre aquesta qüestió, tot i que és d’esperar que respecti la voluntat del difunt.

Es pot obtenir el carnet corresponent en alguna de les organitzacions que s’ocupen de la coordinació d’aquests transplantaments. Aquest carnet no pretén altra cosa que deixar constància de la voluntat manifestada i explícita de donar els seus òrgans i teixits en el moment de la mort.

Normativa i informació

La normativa que tracta aquest tema és la Ley 30/1979, de 27 de octubre, sobre extracción y trasplante de órganos. A més, cada Comunitat ha promulgat Ordres que desenvolupen aquesta Llei i especifiquen alguns aspectes sobre aquest acte.
Es pot ampliar la informació en les webs de les entitats coordinadores de transplantaments:

http://www10.gencat.net/catsalut/ocatt/ca/htm/mapaweb.htm
http://www.ont.es/Home?id_nodo=124


Un cas particular de donació

Em vull referir a la donació del cadàver per la investigació. Sobre aquest punt altra vegada sorgeixen les prevencions del que és conegut com un cert culte a la mort, i el seu resultat és que hi ha poques donacions en aquest sentit.
Cal tenir en compte que, a la llarga, la donació del cadàver a la ciència, té els mateixos efectes que la donació d’un òrgan, ronyó, cor, teixits o el que sigui, per la seva utilització per recuperar una persona malalta.
La donació del cadàver cal fer-la directament a una Universitat concreta, i hi ha més de 20 Universitats que accepten (i esperen) donacions de cadàvers per la investigació.


Fem-nos donants

Aquesta és una decisió personal que s’ha de fer, com la majoria de les coses d’aquest món, amb convenciment, amb convicció, amb generositat.
Reflexionem sobre la mort, un fet proper o llunyà, però indefugible. Fem-ho amb tranquil·litat, amb impertorbabilitat, amb responsabilitat. I si ho creiem convenient, siguem generosos, però no hem de fer actes que ens creïn incomoditat.