Estafes telefòniques de Movistar

Les estafes de les empreses de telefonia consentides pel Govern

Tots sabem quines persones hi ha al front i en els consells d’administració de les empreses de telefonia. Tots sabem que són empreses que guanyen molts diners i que els seus presidents se’n queden una bona part (Alierta); a més acostumen a donar lliçons als polítics de com cal que actuïn per fer front a la crisis (entrevista amb ZP de 37 “empresaris”).

Una experiència personal
Tip de pagar factures fora de to a la meva companyia de telefonia de sempre (ara Movistar) i sabent que al nostre país paguem les quotes més altes d’Europa (i fins potser de tot el món mundial) per la línia ADSL i pels serveis telefònics de tot tipus, finalment un dia vaig fer cas a una de les moltes trucades que els ciutadans hem de suportar de les empreses de telefonia. Són trucades a hores intempestives i amb oferiments sempre verbals que no saps a on et porten. Però, com dic, un dia vaig decidir fer-los cas. La persona que m’havia trucat fins i tot parlava en català i estava molt ben posicionada respecte al que oferia.
Vaig fer un quadre comparatiu i clarament amb la nova companyia (Orange) m’estalviava uns 500 euros a l’any.
Li vaig dir que endavant, que ells es cuidarien de tot i de demanar la “portabilitat” a Movistar. Els vaig dir que no tenia cap problema per dir-los-hi directament a Movistar el que pensava de la seva Companyia i del seu President.
Això va ser a finals d’octubre. Va passar tot el mes de novembre i un dia els telefono per saber com estava la cosa. Em diuen que Telefònica encara no els ha facilitat la portabilitat, però que esperen resoldre la situació en pocs dies.
A primers de desembre (11.12.2010) em truquen de Movistar, em demanen si estic satisfet de la Companyia. Es dic que no gaire. Immediatament em diuen que em rebaixaran la quota a uns 25 euros (enlloc dels 43 que estava pagant ara) i que a més tindria més velocitat (6 megas). A la pregunta de perquè no ho feien abans, vaig tenir la resposta que darrerament molts clients se’ls havien queixat i ara oferien aquestes avantatges. Diu que a partir del mes vinent ja tindre aquesta nova tarifa. No vaig continuar perquè se me’n fotia, total pensava deixar-los més penjats que un xoriço i més encara desprès de comprovar que durant tants anys m’havien estat estafant amb unes tarifes caríssimes.
També els comento que no entenc aquesta mania que tenen les companyies telefòniques de maltractar els clients que són fidels a la companyia. Em diuen que no hi poden fer res, que és una política comercial de l’empresa (és a dir, l’estafa continuada als clients que els són fidels, una estratègia comercial estúpida).
Avui (11.12.2010) la premsa anuncia que per decret les companyies de telefonia hauran de donar la portabilitat en 24 hores. Veurem com acaba la cosa, però no m’estranyaria que Movistar fes veure que jo he donar la conformitat a la nova tarifa, per la via d’aquesta conversació telefònica, quan no és veritat.

Previsions per 2010: el president de la CEOE a la presó per estafa

El vodevil de Gerardo Diaz Ferrán


La CEOE se supera. Acaben de renovar la confiança al seu president (desprès del mullader que ha organitzat) i volen que continuï al front de la patronal empresarial. És el seu líder per excel·lència, o com diria Laporta, un exemple per emmirallar-s’hi (també anem bé amb en Laporta!). Ha enfonsat unes quantes empreses i ha posat en funcionament una estafa -de moment- fins a 6 milions d’euros (que el Govern ha dit que els cobrarà fins a l’últim cèntim).
L’eximent és que l’estafa l’ha dut a terme sobre uns desgraciats immigrants que no sabien que era una companyia que no mereixia cap crèdit (especialment pels seus gestors) i segurament ni tindran força per portar-lo davant dels Tribunals.

Però el 2010 serà un any de grans resolucions i grans esdeveniments. A banda de la sentència del TC sobre l’Estatut, hi haurà solució pels casos Gürtel, Pretòria, Palau, Air Comet, Hisenda (Núñez), Hisenda IVA, etc. etc. Tots ells tenen en comú que són fraus de 25 milions d’euros com a mínim. Els ciutadans estem tranquils, amb la justícia que tenim...

Del cas que m’ocupa (Air Comet), ben segur que el fiscal de l’estat estarà ja recopilant informació d’aquesta estafa i ben aviat veurem a Díaz Ferrán entre reixes.

Podria fer una semblança del seu perfil i èxits com a gestor d’empreses, però no val la pena. La premsa ho ha airejat de forma suficient ja des del mes de juny, i amb això si que té raó Díaz Ferrán: ja fa temps que l’empresa que no mereixia cap credibilitat, ni l’empresa, ni els gestors, ni els òrgans supervisors dependents del Govern. I per més que des de juny hi havia sobre la taula greus problemes i eren públics, Díaz Ferrán no deixava d’anar a Ciutadella a gaudir les merescudes vacances en el seu iot, departint amb altres insignes “empresaris” com ell (tots amb iot, es clar).
Així hem pogut fer seguiment dels disbarats d’ARSA, d’Air Comet, i ara possiblement de Marsans, amanit tot amb diners públics i regals multimilionaris dels Governs, tant del PP com del PSOE.

El cas del bandarra del Millet ens va arribar al cor, pel que representava la institució i per la immensa barra d’aquest individu. El bandarra de Díaz Ferrán és encara més sagnant, ha estafat a més de 7 mil persones, amb l’agreujant de ser persones humils i sense gaires mitjans econòmics, ha deixat a l’atur a 700 persones, mentre ell continuava fent el pallasso a mig camí entre el Dr. Jekyll i Mr Hyde. La seva estafa és molt més important, tant pel import com per l’afectació a tots els ciutadans i a l’economia en general.

Esperem doncs que el Fiscal de l’Estat resolgui aviat aquest tema.