Un discurs ple de seny

El Rei demana que es deixi treballar al Tribunal Constitucional


Quan arriba el Nadal, igual que el torró El Almendro, el Rei ens fa un discurs ple de seny. Tens la sensació que es tracta de coses ja sentides, en realitat no em feu dir de què va parlar. Vaig sentir coses del canvi climàtic, de la convivència, del diàleg social i de moltes altres coses, entre elles, va en va dir una que em va fer obrir l’ull, va dir que calia deixar que el Tribunal Constitucional treballés i que no interferíssim la seva feina.

Com a molt hi posaria una sola objecció, més que deixar-los treballar el que caldria és que es s’hi posin, doncs als ciutadans ens sobta que aquests egregis senyors i senyores després de tres anys encara no s’hi hagin posat.

Aquests magistrats, tant il·lustres com a poc eficients (tal vegada una mica dropos?), caldria que d’una vegada es posessin a la feina. Si van cometre l’error d’admetre la demanda a tràmit, com a mínim que tinguin la valentia de dictar una sentència (i no entro en qualificar la indignitat d’aquests magistrats cessats que no volen deixar la seva poltrona, ni en la dels partits polítics que haurien de provocar el seu relleu).

Ara doncs, un desig pel Nou Any: que els Magistrats, quan acabin de pair els torrons, es posin a treballar. És potser demanar massa?