On són les raons pedagògiques?

Sobre els canvis en el calendari escolar

(article enviat al cap de redacció del diari Avui amb data 29/11/2009, per la seva publicació o, en el pitjor dels casos, perquè el passin als periodistes que s'esmenten en aquest escrit)

Ens ha tocat viure en un país on els polítics fan veure que són líders quan, com a molt, són representants dels ciutadans, tota vegada que els hem votat.
Els periodistes per la seva banda s’atribueixen la funció de distingir entre el bé i el mal i el d’evangelitzar-nos. Ara ja no són tertulians són analistes!
D’aquestes persones excelses ens arriben opinions ben fonamentades sobre els canvis en el calendari escolar.

Ens diuen el que diuen i, a més, cal veure com ho diuen. Vaig a comentar alguns analistes als qui respecto.
La Sra. Gabancho ens diu que pel que fa als continguts no tenim competències i, per tant, no cal ni que ens en preocupem. S’entreté amb temes menors i diu que tots mirem a Finlàndia. La veritat és que no sé que hi veu a Finlàndia, on van anar centenars de polítics a prendre nota i van tornat amb les mans buides. La Sra. Gabancho no ens diu que a Finlàndia, per qüestions climàtiques, acaben el curs a mitjans de maig i el tornen a començar a mitjans d’agost. A Finlàndia es respecta els professors i a més surten molt ben formats.
Aquí tots parlem de formació, però la carrera de mestre ni s’ha tocat ni s’espera que es toqui. Entretant, els seu admirat Conseller d’educació ha incorporat de forma precipitada a l’escola milers de mestres després d’unes oposicions -les més tolerants que mai s’han fet- per complir els objectius que va prometre (dotar les places no cobertes).
El Sr. Sanchis diu que ara els nou calendari està homologat, però s’oblida de dir què vol dir homologat i amb qui es fa aquesta homologació. També s’oblida de que amb petites diferències el calendari lectiu ve a ser el mateix a tota Europa i també s’oblida de dir que el pressupost que dedica el nostre país (això val per Espanya i encara més per Catalunya) en relació al PIB és un dels més baixos de la Unió Europea. Els mestres sembla que estan correctament pagats; així doncs, on és la trampa? Si no són els mestres -unitàriament- potser deu ser el nombre de mestres amb menor proporció de mestre per alumne, potser les instal·lacions plenes de barracons, potser altres ajudes que tenen en compte altres països i no el nostre.
El Sr. Sanchis diu que si haguéssim de consultar els mestres sobre el seu contracte (se suposa que hi ha un contracte entre l’Administració i el mestre que especifica obligacions i drets) no avançaríem de cap manera. Doncs què bé! Aquesta és la doctrina que vol aplicar el Sr. Sanchis a tots els treballadors? L’amo decideix canviar les condicions i els treballadors han de dir amén. D’això -segons Sanchis- se’n diu fer el borinot.
A la radio Jordi Basté no para de frivolitzar el tema. No és només el que diu, sinó com ho diu. Només es tracta d’escalfar motors, ja que aquest tema permet molta demagògia i si a aquest punt hi sumem la ignorància sobre el tema de que es tracta (el tenir fills i problemes de guarderia no vol dir que es tingui coneixement sobre aquest punt) el pastís és perfecte.
El Sr. Forn es permet fer conyeta amb el tema de la setmana blanca, sense haver-se assabentat que això no ho han posat els mestres sinó la Conselleria. Acusa als mestres de ser uns dropos i segurament deu tenir raó, sobretot si ho comparem amb l’esforç físic i mental (sobretot mental) que han de fer alguns periodistes, entre els que ell està inclòs.
Però per damunt de tot aquest soroll hi un aspecte que val la pena tenir en compte, en cap dels casos s’esmenta ni una raó pedagògica. L’aprenentatge dels nens els importa un pito a tots aquests analistes, el que volen és resoldre el problema de guarderia. Potser si que la Sra. Gabancho té raó, ja que no podem parlar de continguts pedagògics (perquè és una cosa seriosa que s’aparta del punt de vista dels analistes), parlem de les formes, i ens entretenim en parlar del calendari escolar, que de fet no s’amplia o s’amplia poc, sense que quedin clars els objectius que pretén el canvi, fora naturalment d’escampar la tonteria de la setmana blanca, com fan al país veí practicant l’esquí o com deuen fer aquí tots els que són de bona família. Desprestigiem els mestres que eduquen els nostres fills, tota vegada que els pares els hi hem delegat aquesta funció (nosaltres treballem moltes hores i no podem dedicar temps als nostres fills). Escampem la brama que els mestres són uns bandarres i així ho arreglarem tot. Però sobretot no parlem dels incompliments del Departament d’educació quant al nombre de professors, quant a les suplències, quant al pressupost, quant als canvis cada vegada que els ve de gust, quant als canvis en les lleis orgàniques que parlen de l’educació.
A les reunions de pares a l’escola es parlen dels temes que preocupa ans ciutadans: de si al dinar els donen tomàquet en conserva per dinar, o bé si també han d’aprendre bricolatge perquè la cisterna del vàter s’espatlla molt sovint. Als mitjans seriosos ja hem vist com es tracta aquest tema. Mai parlen de continguts, mai parlen d’aprenentatge, mai parlen de programes educatius, mai parlem de qüestions pedagògiques. Parlem doncs només del servei de guarderia què és el que preocupa els ciutadans.

Nota: el que subscriu no és mestre, però n’està una mica fart d’aquests analistes que no toquen ni quarts ni hores.