La Espe ens deixa!

Encara corpresos perquè la Espe ens deixa o deixa la política tots ens apressem a manifestar el nostre disgust. Tots? Ja en parlarem.

La nostra Pilar Rahola obre foc ressaltant les grans qualitats d’aquesta senyora. Els seu caràcter, la coherència en les seves idees, etc. Desprès han seguit tots els altres. Talment com si estéssim en el seu funeral. La nostra Pilar mai ha tingut massa clares les seves idees ni la seva coherència, ni es recorda dels seus orígens ni dels seus fracassos polítics.

Tota vegada que no ens deixa de veritat, sinó només de mentirijillas com dirien a la capital, voldria manifestar el meu desacord amb el cor de ploraners i ploraneres, de llefiscosos i llefiscoses, d’analistes que no saben res.

No refaré el seu currículum, però només amb un parell d’actuacions n’hi hauria prou per asseure-la davant del jutge amb resultat incert sobre el seu futur. Em refereixo al cas Bankia, en el qual va intervenir de forma directa i interessada. El problema (enorme!) que aquest cas ens ha creat a la resta dels ciutadans és suficient per apartar-la de qualsevol pedestal.

Recordo el cas dels suposats assassinats de Leganés, on va pressionar, junt amb el seu impresentable conseller de sanitat, fins aconseguir fer plegar a uns professionals que actuaven amb tota correcció. El fonamentalisme d’aquesta senyora, les mentides que es van dir al respecte, la imprudent acusació d'assasinat, l’honor alterat d'aquells professionals, van rebre una sentència absolutòria, però no van actuar d’ofici contra els instigadors d’aquelles mentides, que sempre s'amparen en la impunitat.

Recordo el cas dels espionatges de pacotilla que es van organitzar des de el seu govern, que eren espionatges de Pepe Gotera i Otilio. Ridículs fins al coll.

Recordo el llenguatge que els opinadors qualifiquen com de proximitat, quan és alguna cosa més que llenguatge xaró, és un llenguatge dels baixos fons. O com s’ha de qualificar l'expressió de fills de puta adreçat als seus adversaris polítics?

Que algú digui que és una senyora que llegeix molt, però no coneix a Saramago, no deixa de ser sorprenent, més quan estava dins el seu camp de competències (cultura).

Quan va sortir la notícia que plegava, vaig pensar que segurament algun jutge li hauria trobat algun problema econòmic, lligat al seu càrrec. Potser de lo'AVE, potser d'algun altre favor amb Gürtel, no ho sé. Desprès he vist que em vaig equivocar, el seu currículum és impecable. Determinats polítics són intocables.

No conec moltes coses d’aquesta senyora, mai m’ha interessat. Com a català recordo els insults que més d’alguna vegada ha dedicat als catalans i al seu govern. Per favor, no em parlin més d’aquesta senyora!

Aquest cas ens indica clarament com els nostres polítics (no sé si tots, però si la immensa majoria) els importa un pito els ciutadans.

 

Perquè vaig anar a la manifestació independista

Per circumstancies personals, vaig arribar a l’aeroport de Barcelona a les 5 de la tarda del dia 11 de setembre. Vaig arribar una mica tard, però encara vaig poder participar en la gran manifestació.

Ara és fàcil dir-ho, però crec que tots els que hi vam estar, en vam quedar molt satisfets. Els mitjans de Madrid i el Govern Central donen com explicació el fet de la crisi econòmica. Segurament hi ha una part de raó, però de cap manera aquests és el motiu.

En el meu cas estic tip de governants ignorants, monolingües, amb fòbia i odi a les llengües i als que volen ser diferents. No hi ha un president del Govern Central que sàpiga altra cosa que el castellà, ni un president de Comunitat Autonòmica (amb l’excepció del nostre) que no sigui altra cosa que un analfabet (no tenen el do de la comprensió lectora, per tant analfabet segons PISA). Estic tip de simplificadors de la història que parlen de la unitat d’Espanya des de fa 500 anys, quan només falta llegir una mica d’història per saber que Castella i Aragó va ser una unitat fictícia, on coexistien diferents parlaments i normes, i la unitat es va produir per les armes el 1714 quan els borbons i els seus exercits van doblegar per la força el poble català.

La indisolució de la unitat de la pàtria la devem a la Constitució vigent (i al fonamentalisme i nacionalisme mal entès dels espanyols). Els pares de la Pàtria, tantes vegades lloats pels mitjans de comunicació, els hem posat en un altar quan en realitat van fer una Constitució possibilista però covarda, injusta i problemàtica.

Des de Catalunya, alguns partits unionistes fan la lectura de com pagarem les pensions, amb qui jugarà el Barça, etc. I també ens parlen que Catalunya, sense Espanya, no podrà pertànyer a la Unió Europea, perquè és una unió d’estats.

No sé que diuen els seus estatuts, però de cap manera és una opció, quan ja des de la Carta Atlàntica i posteriorment la Declaració Universal dels Drets Humans reconeixen la voluntat dels pobles per viure com creguin convenient i, en el seu cas, alliberar-se de determinades opressions i maltractaments. Si la UE no permetés la pertinença d’un territori que es vol separar d’un altre, aquesta UE no m’interessaria de cap manera.

 

El rei vol saber coses de la crisi

 

Per saber coses de la crisi s’ha d’anar al fons de la qüestió, i que millor que tenir una xerradeta amb els empresaris que són la créme de la créme del nostre país.

Així doncs el rei ha convocat els grans empresaris, els que en bona part han provocat aquesta crisi, els que han finançat per damunt de les seves possibilitats, els que s’han endeutat de forma descontrolada (el 50% del deute de totes les empreses es concentra en les empreses de l’Íbex), perquè ben segur que aquests homes sabran moltes coses de com s’ha gestat la crisi. La solució, segons un d'aquests il·lustres ciutadans, és que cal que tots els demés treballin més. Però no diuen com s'ha de fer, perquè ells, mentre, han estat suprimint llocs de treball. Sembla ser que aquests il·lustres ciutadans no han entés que el problema és l'atur i no les ganes de treballar.

Cap d’aquests pocs ciutadans que s’han reunit amb el rei perceben (s’ho guanyen amb el suor del seu front) menys de 3,4,5 i fins i tot 10 milions d’euros, amb un ascens vertiginós dels seus ingressos a mesura que la crisi s’anat aprofundint i a la mateixa velocitat que les accions de les “seves” empreses anaven perdent valor.

Qui millor doncs que aquests homes per solucionar la crisis? Ara ja estic tranquil, el nostre rei es preocupa per la crisi i va al lloc adequat.

 

Gairebé de forma simultània hem vist l’escena del rei, el nostre rei, fotent una bronca al seu xofer perquè no el deixava en el lloc exacte que ell havia pensat i que li hauria evitat donar dos passos més, cosa molt costosa desprès de la crisi de la cacera d’elefants.

No em preocupa gaire, perquè ja veureu que dintre poc sortirà a la tele per dir-nos que s’ha equivocat, que no ho tornarà afer. És el nostre rei!



 

Finalment ho han aconseguit!

Que les Comunitats autònomes es barallin entre elles

El rescat que ha demanat Catalunya ha encès totes les alarmes, 5.000 milions d’euros. Amanit adequadament pel Govern Central i pels seus ministres més carpetovetonics, els presidentes d’algunes Comunitats han començat a protestar que Catalunya demani el rescat i ho faci de forma barroera. Voldrien veure els catalans arrossegant-se per terra i llepant les mans de la resta dels ciutadans espanyols donant-los-hi les gràcies.

Els mitjans s’hi abonen i reprodueixen les paraules del portaveu del Govern català quan diu que el rescat es fa amb els nostres diners i, per tant, els diners han de venir sense condicions. Finalment sembla que el Govern català ha baixat del burro i diu que segurament hi hauran d’haver més retallades.

També hi ha qui assenyala que el posicionament del Govern Català demanant el pacte fiscal i la independència, és un oxímor. I crec que tenen raó. El pacte fiscal està dins de l’estat espanyol, correspon a voler mantenir-se dintre d’aquest estat, mentre que recolzar l’independentisme va en la direcció contrària, en la direcció que ja no és suportable mantenir-se dins un estat que t’insulta, que et maltracta i que s’aprofita de tu.

El discurs del Govern Central (que ara s’ha traslladat a la resta de Comunitats Autònomes), és que el que cal ara és que tots remem per salvar-nos, i mentre diuen això no volen ni sentir a parlar d’unes suposades injustícies.

La primera d’elles afecta a totes les Comunitats autònomes, que quan la UE va dir que admetia un dèficit per aquest any del 5,3%, el repartiment fet pel Govern Central va ser de mantenir les Comunitats a pa i aigua (el mateix nivell de l’ 1,5%), mentre ells es segueixen fotent el caviar i el xampany. Algunes Comunitats tenen sota la seva responsabilitat tot el que afecta a l’estat del benestar (l’educació i la sanitat), mentre que el Govern Central té sota la seva responsabilitat, l’himne, la bandera, els cotxes oficials i la representació, perquè segueix mantenint ministres sense competències al mateix temps que denuncia duplicitat de competències.

Anem a pams. Què dirien tots aquests presidents autonòmics a les qüestions següents:

Si vostè aporta 10 en cash i en rep 6 en “serveis” , estaria satisfet amb el repartiment?

Si vostè tingués unes magnífiques autopistes de pagament (en exclusiva, perquè pràcticament es concentres totes de de pagament a Catalunya) i a la resta de l’estat fossin gratuïtes, estaria content?

Si els impostos d’aquestes autopistes (generades en un 90% pels ciutadans catalans) anessin directament a Madrid (Govern Central) per pagar els dèficits estructurals de les altres Comunitats, com ho veuria?

Si desprès de la redistribució efectuada pel Govern Central s’adonés que la seva Comunitat perd llocs en el rànquing, fins i tot sent superada per altres Comunitats que abans de la repartidora estaven per sota, li agradaria?

Si veiés que els ciutadans d’altres comunitats reben serveis més complerts (o hi destinen més diners) com els diners per càpita per ensenyament per sanitat o per qualsevol altre servei que paguem entre tots, i sabés que part d’aquests diners surten de la seva butxaca, no protestaria?

A les tertúlies se sent com determinats tertulians (de Madrid, per cert, economistes, que vol dir que no saben res) que diuen que els que tenen la renda més alta són els madrilenys, quan saben que el Govern incompleix sistemàticament l’encàrrec rebut de confeccionar les balances fiscals i fan veure que no saben que Telefònica, Repsol, Endesa, i tantes altres tenen la seu a Madrid i tributen a Madrid, quan els ingressos els venen de tot el territori, i quan saben que la despesa es distribueix com els peta, es a dir, que al Museu del Prado, i tantes altres coses es distribueixen com una despesa repercutible a tot el territori, no voldria revelar-se davant tanta estultícia?

Quan, tots aquests impresentables que ens estan tocant els collons, començaran a demanar perdó?

Quan, el Govern Central origen de tots els problemes, s’asseurà amb el Govern Català per acordar un nou finançament o la partició de l’Estat espanyol en dos?

Ara no és el moment

Com un mantra es repeteix aquesta frase. Primer cal restaurar l’economia de tots, no és el moment de salvar-se per si sol. No hem de ser egoistes.

I ho diu aquell individu descerebrat que és el Ministre d’Hisenda, amb la supèrbia que el caracteritza que m’agradaria saber d’on ha sortit, perquè honestament no sé de que se’n sent tan orgullós, si és degut a les dues neurones que encara li funcionen amb dificultats i de forma desordenada o bé al seu nacionalisme tronat que no hi ha per on agafar-lo.

A aquest home no se li pot explicar res, perquè no ho entendria. Ni tampoc cal fer apologia de la venda de la idea de Catalunya a la resta de l’Estat espanyol, perquè ja s’ha vist clar que no ho volen o no ho poden entendre.

Però ningú em podrà discutir que el que està mal fet, està mal fet, ara i sempre. I millor solucionar-ho com més aviat millor. La vicepresidenta del Govern central també connecta amb el mateix casset de la FAES i diu el mateix: “ara no és el moment”, tampoc explica perquè, o millor dit, ho justifica amb arguments que ningú se’ls creu. Perquè, quina connexió hi ha entre resoldre una injustícia i que l’economia no funcioni bé?

L’únic que constatem és que estem en mans d’uns líders mediocres, en el millor dels casos i més aviat males persones. Uns líders estúpids, egoistes i mentiders. I que encara que tots en som responsables per haver-los votat, també cal que siguem responsables i rectifiquem, apartant-los de forma immediata del govern.

Potser si que cal que vinguin els homes de negre per posar una mica d’ordre en aquest estat tant poc equànime, tant donat a la fanfàrria i tan poc intel·ligent. Un govern que practica allò de treure’n una mica a tots els ciutadans per donar-ho només a uns quants (els seus amics, els poderosos) ha demostrat abastament la seva incompetència.

Fins quant els haurem d’aguantar?

Apologia de l'estupidesa

En veure les declaracions a la premsa d’un pobre home que es diu Pablo Llorens (diari ARA 10/8/2012), amb referència a unes paraules molt ben dites del jugador de hoquei herba, Alex Fàbregas, tinc el convenciment que el tal Llorens ha d’haver comés un delicte.

Possiblement  el delicte que un jutge podria atribuir-li és el d’apologia de la violència i l’odi, però no em sembla aquesta la via adequada pel desgreuge o del càstig. El que jo crec és que en el nostre ordenament jurídic hi hauria d’haver un delicte que fos l’apologia de l’estupidesa. Aquest home -Llorens- seria convicte i confés d’aquest delicte, ja que moltes vegades fa més mal un home estúpid que un home dolent.

En la seva denúncia demanava que el Club (del que ell n’havia sigut dirigent) expulsés al jugador que no havia fet altra cosa que dir el que li sortia de dintre el cor, els budells o d’on sigui. Manifestava una opinió compartida per molts catalans que se’ns dubte superaríem la prova de l’estupidesa. Ell en canvi, havia sigut directiu d’un Club tan democràtic que per l’entrada de nous socis la junta directiva feia servir encara el sistema de boles blanques i negres. A mi el que em produeix repugnància son homes com el Sr. Pablo Llorens.

Què collons està passant!

El professor Emili Valdero publica un curt i substanciós article en el diari Avui (12.8.2012).

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/567325-lombra-alemanya-del-deute-extern.html

El referencio per no repetir coses que ell explica molt més bé del que jo podria fer. La conclusió és que de l’endeutament total, 715.000 milions d’euros correspon al deute de la banca, la mateixa que ara haurem de rescatar amb els nostres impostos, la mateixa que es permet pontificar sobre el que cal fer per sortir de la crisi (que ells han creat), la mateixa que es permet fer compres “estratègiques” d’altres bancs i empreses, amb diners que no tenen.

Les autoritats i el govern no tenen res a dir-hi? Aquests inútils que estan al govern (Rajoy, Montoro, Guindos, i tots els demés) no haurien d’actuar?

I els economistes i els tertulians amables amb els banquers i amb els governants que afirmen que en la crisi tots som culpables, sent el seu argument principal que ningú ens havia posat una pistola al pit per demanar una hipoteca, ningú ens havia obligat a demanar-la, què ens diran ara? Que als bancs si que els han posat una pistola al pit per demanar diners que ara no poden tornar i els ciutadans ens hem de rascat la butxaca per salvar-los de la seva incompetència?