Finalment ho han aconseguit!

Que les Comunitats autònomes es barallin entre elles

El rescat que ha demanat Catalunya ha encès totes les alarmes, 5.000 milions d’euros. Amanit adequadament pel Govern Central i pels seus ministres més carpetovetonics, els presidentes d’algunes Comunitats han començat a protestar que Catalunya demani el rescat i ho faci de forma barroera. Voldrien veure els catalans arrossegant-se per terra i llepant les mans de la resta dels ciutadans espanyols donant-los-hi les gràcies.

Els mitjans s’hi abonen i reprodueixen les paraules del portaveu del Govern català quan diu que el rescat es fa amb els nostres diners i, per tant, els diners han de venir sense condicions. Finalment sembla que el Govern català ha baixat del burro i diu que segurament hi hauran d’haver més retallades.

També hi ha qui assenyala que el posicionament del Govern Català demanant el pacte fiscal i la independència, és un oxímor. I crec que tenen raó. El pacte fiscal està dins de l’estat espanyol, correspon a voler mantenir-se dintre d’aquest estat, mentre que recolzar l’independentisme va en la direcció contrària, en la direcció que ja no és suportable mantenir-se dins un estat que t’insulta, que et maltracta i que s’aprofita de tu.

El discurs del Govern Central (que ara s’ha traslladat a la resta de Comunitats Autònomes), és que el que cal ara és que tots remem per salvar-nos, i mentre diuen això no volen ni sentir a parlar d’unes suposades injustícies.

La primera d’elles afecta a totes les Comunitats autònomes, que quan la UE va dir que admetia un dèficit per aquest any del 5,3%, el repartiment fet pel Govern Central va ser de mantenir les Comunitats a pa i aigua (el mateix nivell de l’ 1,5%), mentre ells es segueixen fotent el caviar i el xampany. Algunes Comunitats tenen sota la seva responsabilitat tot el que afecta a l’estat del benestar (l’educació i la sanitat), mentre que el Govern Central té sota la seva responsabilitat, l’himne, la bandera, els cotxes oficials i la representació, perquè segueix mantenint ministres sense competències al mateix temps que denuncia duplicitat de competències.

Anem a pams. Què dirien tots aquests presidents autonòmics a les qüestions següents:

Si vostè aporta 10 en cash i en rep 6 en “serveis” , estaria satisfet amb el repartiment?

Si vostè tingués unes magnífiques autopistes de pagament (en exclusiva, perquè pràcticament es concentres totes de de pagament a Catalunya) i a la resta de l’estat fossin gratuïtes, estaria content?

Si els impostos d’aquestes autopistes (generades en un 90% pels ciutadans catalans) anessin directament a Madrid (Govern Central) per pagar els dèficits estructurals de les altres Comunitats, com ho veuria?

Si desprès de la redistribució efectuada pel Govern Central s’adonés que la seva Comunitat perd llocs en el rànquing, fins i tot sent superada per altres Comunitats que abans de la repartidora estaven per sota, li agradaria?

Si veiés que els ciutadans d’altres comunitats reben serveis més complerts (o hi destinen més diners) com els diners per càpita per ensenyament per sanitat o per qualsevol altre servei que paguem entre tots, i sabés que part d’aquests diners surten de la seva butxaca, no protestaria?

A les tertúlies se sent com determinats tertulians (de Madrid, per cert, economistes, que vol dir que no saben res) que diuen que els que tenen la renda més alta són els madrilenys, quan saben que el Govern incompleix sistemàticament l’encàrrec rebut de confeccionar les balances fiscals i fan veure que no saben que Telefònica, Repsol, Endesa, i tantes altres tenen la seu a Madrid i tributen a Madrid, quan els ingressos els venen de tot el territori, i quan saben que la despesa es distribueix com els peta, es a dir, que al Museu del Prado, i tantes altres coses es distribueixen com una despesa repercutible a tot el territori, no voldria revelar-se davant tanta estultícia?

Quan, tots aquests impresentables que ens estan tocant els collons, començaran a demanar perdó?

Quan, el Govern Central origen de tots els problemes, s’asseurà amb el Govern Català per acordar un nou finançament o la partició de l’Estat espanyol en dos?