Per saber coses de la crisi s’ha d’anar al
fons de la qüestió, i que millor que tenir una xerradeta amb els empresaris que
són la créme de la créme del nostre
país.
Així doncs el rei ha convocat els grans
empresaris, els que en bona part han provocat aquesta crisi, els que han
finançat per damunt de les seves possibilitats, els que s’han endeutat de forma
descontrolada (el 50% del deute de totes les empreses es concentra en les
empreses de l’Íbex), perquè ben segur que aquests homes sabran moltes coses de
com s’ha gestat la crisi. La solució, segons un d'aquests il·lustres ciutadans, és que cal que tots els demés treballin més. Però no diuen com s'ha de fer, perquè ells, mentre, han estat suprimint llocs de treball. Sembla ser que aquests il·lustres ciutadans no han entés que el problema és l'atur i no les ganes de treballar.
Cap d’aquests pocs ciutadans que s’han reunit
amb el rei perceben (s’ho guanyen amb el suor del seu front) menys de 3,4,5 i
fins i tot 10 milions d’euros, amb un ascens vertiginós dels seus ingressos a mesura que la crisi
s’anat aprofundint i a la mateixa velocitat que les accions de les “seves”
empreses anaven perdent valor.
Qui millor doncs que aquests homes per
solucionar la crisis? Ara ja estic tranquil, el nostre rei es preocupa per la
crisi i va al lloc adequat.
Gairebé de forma simultània hem vist l’escena
del rei, el nostre rei, fotent una bronca al seu xofer perquè no el deixava
en el lloc exacte que ell havia pensat i que li hauria evitat donar dos passos
més, cosa molt costosa desprès de la crisi de la cacera d’elefants.
No em preocupa gaire, perquè ja veureu que
dintre poc sortirà a la tele per dir-nos que s’ha equivocat, que no ho tornarà
afer. És el nostre rei!
1 comentari:
Per la manera que escrius sobre ell,dona la sensació que no fossis monarquic,amb lo bonachon que es .
Publica un comentari a l'entrada