En veure les
declaracions a la premsa d’un pobre home que es diu Pablo Llorens (diari ARA
10/8/2012), amb referència a unes paraules molt ben dites del jugador de hoquei
herba, Alex Fàbregas, tinc el convenciment que el tal Llorens ha d’haver comés
un delicte.
Possiblement el delicte que un jutge podria atribuir-li és
el d’apologia de la violència i l’odi, però no em sembla aquesta la via adequada
pel desgreuge o del càstig. El que jo crec és que en el nostre ordenament
jurídic hi hauria d’haver un delicte que fos l’apologia de l’estupidesa. Aquest
home -Llorens- seria convicte i confés d’aquest delicte, ja que moltes vegades
fa més mal un home estúpid que un home dolent.
En la seva
denúncia demanava que el Club (del que ell n’havia sigut dirigent) expulsés al
jugador que no havia fet altra cosa que dir el que li sortia de dintre el cor,
els budells o d’on sigui. Manifestava una opinió compartida per molts catalans
que se’ns dubte superaríem la prova de l’estupidesa. Ell en canvi, havia sigut
directiu d’un Club tan democràtic que per l’entrada de nous socis la junta
directiva feia servir encara el sistema de boles blanques i negres. A mi el que
em produeix repugnància son homes com el Sr. Pablo Llorens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada