divendres, 14 de setembre del 2012

Perquè vaig anar a la manifestació independista


Per circumstancies personals, vaig arribar a l’aeroport de Barcelona a les 5 de la tarda del dia 11 de setembre. Vaig arribar una mica tard, però encara vaig poder participar en la gran manifestació.

Ara és fàcil dir-ho, però crec que tots els que hi vam estar, en vam quedar molt satisfets. Els mitjans de Madrid i el Govern Central donen com explicació el fet de la crisi econòmica. Segurament hi ha una part de raó, però de cap manera aquests és el motiu.

En el meu cas estic tip de governants ignorants, monolingües, amb fòbia i odi a les llengües i als que volen ser diferents. No hi ha un president del Govern Central que sàpiga altra cosa que el castellà, ni un president de Comunitat Autonòmica (amb l’excepció del nostre) que no sigui altra cosa que un analfabet (no tenen el do de la comprensió lectora, per tant analfabet segons PISA). Estic tip de simplificadors de la història que parlen de la unitat d’Espanya des de fa 500 anys, quan només falta llegir una mica d’història per saber que Castella i Aragó va ser una unitat fictícia, on coexistien diferents parlaments i normes, i la unitat es va produir per les armes el 1714 quan els borbons i els seus exercits van doblegar per la força el poble català.

La indisolució de la unitat de la pàtria la devem a la Constitució vigent (i al fonamentalisme i nacionalisme mal entès dels espanyols). Els pares de la Pàtria, tantes vegades lloats pels mitjans de comunicació, els hem posat en un altar quan en realitat van fer una Constitució possibilista però covarda, injusta i problemàtica.

Des de Catalunya, alguns partits unionistes fan la lectura de com pagarem les pensions, amb qui jugarà el Barça, etc. I també ens parlen que Catalunya, sense Espanya, no podrà pertànyer a la Unió Europea, perquè és una unió d’estats.

No sé que diuen els seus estatuts, però de cap manera és una opció, quan ja des de la Carta Atlàntica i posteriorment la Declaració Universal dels Drets Humans reconeixen la voluntat dels pobles per viure com creguin convenient i, en el seu cas, alliberar-se de determinades opressions i maltractaments. Si la UE no permetés la pertinença d’un territori que es vol separar d’un altre, aquesta UE no m’interessaria de cap manera.