dimarts, 18 de setembre del 2012

La Espe ens deixa!



Encara corpresos perquè la Espe ens deixa o deixa la política tots ens apressem a manifestar el nostre disgust. Tots? Ja en parlarem.

La nostra Pilar Rahola obre foc ressaltant les grans qualitats d’aquesta senyora. Els seu caràcter, la coherència en les seves idees, etc. Desprès han seguit tots els altres. Talment com si estéssim en el seu funeral. La nostra Pilar mai ha tingut massa clares les seves idees ni la seva coherència, ni es recorda dels seus orígens ni dels seus fracassos polítics.

Tota vegada que no ens deixa de veritat, sinó només de mentirijillas com dirien a la capital, voldria manifestar el meu desacord amb el cor de ploraners i ploraneres, de llefiscosos i llefiscoses, d’analistes que no saben res.

No refaré el seu currículum, però només amb un parell d’actuacions n’hi hauria prou per asseure-la davant del jutge amb resultat incert sobre el seu futur. Em refereixo al cas Bankia, en el qual va intervenir de forma directa i interessada. El problema (enorme!) que aquest cas ens ha creat a la resta dels ciutadans és suficient per apartar-la de qualsevol pedestal.

Recordo el cas dels suposats assassinats de Leganés, on va pressionar, junt amb el seu impresentable conseller de sanitat, fins aconseguir fer plegar a uns professionals que actuaven amb tota correcció. El fonamentalisme d’aquesta senyora, les mentides que es van dir al respecte, la imprudent acusació d'assasinat, l’honor alterat d'aquells professionals, van rebre una sentència absolutòria, però no van actuar d’ofici contra els instigadors d’aquelles mentides, que sempre s'amparen en la impunitat.

Recordo el cas dels espionatges de pacotilla que es van organitzar des de el seu govern, que eren espionatges de Pepe Gotera i Otilio. Ridículs fins al coll.

Recordo el llenguatge que els opinadors qualifiquen com de proximitat, quan és alguna cosa més que llenguatge xaró, és un llenguatge dels baixos fons. O com s’ha de qualificar l'expressió de fills de puta adreçat als seus adversaris polítics?

Que algú digui que és una senyora que llegeix molt, però no coneix a Saramago, no deixa de ser sorprenent, més quan estava dins el seu camp de competències (cultura).
Quan va sortir la notícia que plegava, vaig pensar que segurament algun jutge li hauria trobat algun problema econòmic, lligat al seu càrrec. Potser de lo'AVE, potser d'algun altre favor amb Gürtel, no ho sé. Desprès he vist que em vaig equivocar, el seu currículum és impecable. Determinats polítics són intocables.

No conec moltes coses d’aquesta senyora, mai m’ha interessat. Com a català recordo els insults que més d’alguna vegada ha dedicat als catalans i al seu govern. Per favor, no em parlin més d’aquesta senyora!
Aquest cas ens indica clarament com els nostres polítics (no sé si tots, però si la immensa majoria) els importa un pito els ciutadans.