dijous, 16 d’agost del 2012

Ara no és el moment



Com un mantra es repeteix aquesta frase. Primer cal restaurar l’economia de tots, no és el moment de salvar-se per si sol. No hem de ser egoistes.

I ho diu aquell individu descerebrat que és el Ministre d’Hisenda, amb la supèrbia que el caracteritza que m’agradaria saber d’on ha sortit, perquè honestament no sé de que se’n sent tan orgullós, si és degut a les dues neurones que encara li funcionen amb dificultats i de forma desordenada o bé al seu nacionalisme tronat que no hi ha per on agafar-lo.

A aquest home no se li pot explicar res, perquè no ho entendria. Ni tampoc cal fer apologia de la venda de la idea de Catalunya a la resta de l’Estat espanyol, perquè ja s’ha vist clar que no ho volen o no ho poden entendre.

Però ningú em podrà discutir que el que està mal fet, està mal fet, ara i sempre. I millor solucionar-ho com més aviat millor. La vicepresidenta del Govern central també connecta amb el mateix casset de la FAES i diu el mateix: “ara no és el moment”, tampoc explica perquè, o millor dit, ho justifica amb arguments que ningú se’ls creu. Perquè, quina connexió hi ha entre resoldre una injustícia i que l’economia no funcioni bé?

L’únic que constatem és que estem en mans d’uns líders mediocres, en el millor dels casos i més aviat males persones. Uns líders estúpids, egoistes i mentiders. I que encara que tots en som responsables per haver-los votat, també cal que siguem responsables i rectifiquem, apartant-los de forma immediata del govern.

Potser si que cal que vinguin els homes de negre per posar una mica d’ordre en aquest estat tant poc equànime, tant donat a la fanfàrria i tan poc intel·ligent. Un govern que practica allò de treure’n una mica a tots els ciutadans per donar-ho només a uns quants (els seus amics, els poderosos) ha demostrat abastament la seva incompetència.

Fins quant els haurem d’aguantar?