Un discurs ple de seny

El Rei demana que es deixi treballar al Tribunal Constitucional


Quan arriba el Nadal, igual que el torró El Almendro, el Rei ens fa un discurs ple de seny. Tens la sensació que es tracta de coses ja sentides, en realitat no em feu dir de què va parlar. Vaig sentir coses del canvi climàtic, de la convivència, del diàleg social i de moltes altres coses, entre elles, va en va dir una que em va fer obrir l’ull, va dir que calia deixar que el Tribunal Constitucional treballés i que no interferíssim la seva feina.

Com a molt hi posaria una sola objecció, més que deixar-los treballar el que caldria és que es s’hi posin, doncs als ciutadans ens sobta que aquests egregis senyors i senyores després de tres anys encara no s’hi hagin posat.

Aquests magistrats, tant il·lustres com a poc eficients (tal vegada una mica dropos?), caldria que d’una vegada es posessin a la feina. Si van cometre l’error d’admetre la demanda a tràmit, com a mínim que tinguin la valentia de dictar una sentència (i no entro en qualificar la indignitat d’aquests magistrats cessats que no volen deixar la seva poltrona, ni en la dels partits polítics que haurien de provocar el seu relleu).

Ara doncs, un desig pel Nou Any: que els Magistrats, quan acabin de pair els torrons, es posin a treballar. És potser demanar massa?

Sobre la dignitat de Catalunya

Estem en el bon camí: visca Catalunya!


La premsa amb seu a Catalunya ha sabut fer el que no han estat capaços -encara- els partits polítics: prendre una posició comuna respecte al tema de l’Estatut.

Aquests 12 diaris l’han encertat: felicitats! a tots els mitjans que hi ha participat, i ara s’hi ha afegit 3 emissores de radio, públiques i privades. Això comença a tenir bona pinta.

La veritat és que potser no havia donat prou importància al tema fins que he vist que els mitjans i analistes espanyols s’han posat com un basilisc, la qual cosa reafirma que han tocat el que s’havia de tocar.
Les explicacions que he sentit per part dels nostres col·legues espanyols són no només surrealistes, sinó que a més són ofensives i la seva argumentació és tan feble que no s’aguanta per cap costat. El diari El Mundo, un diari que com tots sabem model d’objectivitat, publica una resposta provisional (demà ja s’ho hauran llegit) a aquesta editorial conjunta. Diu: Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio. A la radio el seu representant (de El Mundo) no ha sigut capaç ni d’esmentar una sola falsedat.

Ara estan qüestionant aquesta resposta unitària de la premsa catalana. El seu argument és de si això recorda sistemes totalitaris (!).
Ara els surt la vena respectuosa amb el Tribunal Constitucional, un tribunal que forma part de les institucions més preuades de la pàtria, però que està formada per uns magistrats que no tenen ni idea del que és la dignitat. Haurien d’haver cessat i haurien de treballar, que per això cobren, i no fan ni una cosa ni l’altra. S’està criticant si aquesta editorial -molt ben construïda- és una pressió inacceptable sobre aquest Tribunal. Un Tribunal que porta tres anys per llegir 20 folis i que no ha tingut prou temps per resoldre sobre un recurs que mai havien d’haver admès. Un Tribunal que en el dia de publicació d’aquesta Editorial (26/11/2009) s’han reunit dues hores i han quedat tant cansats que no podran continuar fins la setmana vinent.
El respecte se l’han de guanyar i ara tothom sap que aquest Tribunal és una corretja de transmissió dels pitjors vicis polítics.

Per acabar. Veig una escletxa d’esperança sobre el nostre futur com a poble. Estem a punt de dir prou sobre els constants insults, menyspreu i espoli dels nostres col·legues espanyols.

Visca la independència!