Els espanyols no ens estimen

Podrem viure sense ells?

Quan una parella deixa d’estimar-se, el millor que poden fer és separar-se, divorciar-se. Sobretot quan com en el cas que ens ocupa hi ha violència, agressions, subjugació, mofa, vexacions, robatoris i moltes altres coses.
Ens ha quedat clar, una vegada més, que els espanyols no estimen els catalans (hauria pogut dir que ens odien, o escriure un llibre que digués: Perquè els espanyols odien els catalans? parafrasejant allò de Why do people hate America?).
Els espanyols es comporten amb els catalans com els maltractadors; no volen separar-se, però continuen amb el maltractament. Ens volen tenir subjugats. No és una idea meva, però em sembla que resumeix molt bé la situació actual. No és una guerra de sexes, sinó una guerra d’ètnies (o això els sembla als espanyols). És una guerra entre els que són més contra els que són menys, com els llops que van en manada.
Deixant de banda tarats con Jiménez Losantos i els seus amics de El Mundo; que he dit, tarats? no, no! no són tarats, són moltes més coses, són dolents, són malvats, són mentiders compulsius.
El cert és que els mitjans de la capital de l’imperi han reaccionat de forma visceral, sense haver ni llegit, o si ho han fet no han entès l’editorial (absolutament moderat) conjunt dels diaris amb seu a Catalunya. Aquesta reacció sí és un pensament únic, un pensament totalitari. Com és poden dir les barbaritats que s’han dit davant d’un editorial mesurat, explicatiu, que ni tan sols és independentista? Ara si que veig que estan malalts.
Alguna cosa està passant als espanyols, als seus mitjans, als seus polítics i a la seva població. Desprès d’anys i panys que els catalans estem rebent vexaments, mofes, lladronicis dels espanyols, ara resulta que encara estan ofesos! N’hi ha per tirar el barret al foc!
És que els espanyols no llegeixen, és que no pensen, és que no saben res de res del que passa a casa nostra? Com és pot ser tant carpetovetònic? Com és pot ser tant malparit?

També és cert que els nostres polítics no donen la talla. Començant pel President de la Generalitat que, davant d’un suggeriment del cap de l’oposició de fer un front comú, de fer el mateix que han sabut fer la premsa, es fa l’orni. Potser espera instruccions del seu cap de fila de Madrid, no ho sé, però no s’entén aquesta pusil·lanimitat.
Continuant per l’expresident Pujol quan es pregunta si haurà valgut la pena totes les batalles del nou Estatut (suposadament perquè els espanyols s’ho han pres malament i deixen d’estimar-nos), i no diguem ja la pobre presidenta del PP català la senyora Camacho que no sap com fer coherent una suposada postura de catalanisme amb una postura d’haver presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional.
El que havien d’haver fet els polítics ja fa molt temps, ho han fet ara una dotzena de diaris. Ara els polítics (els nostres està clar) no es poden quedar on s’han quedat els mitjans de comunicació. El poble els exigim que vagin més lluny, que es proclami la independència! (vull dir que se segueixin ja tots els passos per arribar-hi).
El que ara els maltractadors, diguin que no ho faran més, ja no ens ho creiem. Són falsos, mentiders i dolents. Ens importa un pito si ens estimen o no. Els volem veure’ls a l’altra banda de la frontera i tractar-los com ens han tractat fins ara a nosaltres, com uns estranys. D’ells només ens interessen els seus diners, com a ells els ha interessat només els nostres (pel demés podem passar sense ni parlar-nos). I si no tenim bon rotllo, el món és molt gran, podem tancar les fronteres de l’Ebre i emmirallar-nos en l’Europa del Nord, que diuen és neta i bonica.
Pel que fa al Tribuna Constitucional, la MariTere diu que no pressionem que encara hi perdrem bous i esquelles. Saben que els dic del Tribunal Constitucional? que se’l poden posar a on els càpiga. No en volem saber res d’un Tribunal tan poc professional, tan polititzat i tan disposat a fer els que els manin l’autoritat competent (per descomptat, militar).
Una darrera cosa. Perquè incloc com a única forma de pensar la que s’expressa en els mitjans de la capital imperial? Doncs perquè vaig cometre l’error de veure algunes de les qüestions dels “lectors” d’aquests diaris i vaig quedar horroritzat, del feixisme imperant, de la incultura i de l’odi que destil·len les seves intervencions.

In-de-pen-dèn-ci-a