Sobre la dignitat de Catalunya

Estem en el bon camí: visca Catalunya!


La premsa amb seu a Catalunya ha sabut fer el que no han estat capaços -encara- els partits polítics: prendre una posició comuna respecte al tema de l’Estatut.

Aquests 12 diaris l’han encertat: felicitats! a tots els mitjans que hi ha participat, i ara s’hi ha afegit 3 emissores de radio, públiques i privades. Això comença a tenir bona pinta.

La veritat és que potser no havia donat prou importància al tema fins que he vist que els mitjans i analistes espanyols s’han posat com un basilisc, la qual cosa reafirma que han tocat el que s’havia de tocar.
Les explicacions que he sentit per part dels nostres col·legues espanyols són no només surrealistes, sinó que a més són ofensives i la seva argumentació és tan feble que no s’aguanta per cap costat. El diari El Mundo, un diari que com tots sabem model d’objectivitat, publica una resposta provisional (demà ja s’ho hauran llegit) a aquesta editorial conjunta. Diu: Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio. A la radio el seu representant (de El Mundo) no ha sigut capaç ni d’esmentar una sola falsedat.

Ara estan qüestionant aquesta resposta unitària de la premsa catalana. El seu argument és de si això recorda sistemes totalitaris (!).
Ara els surt la vena respectuosa amb el Tribunal Constitucional, un tribunal que forma part de les institucions més preuades de la pàtria, però que està formada per uns magistrats que no tenen ni idea del que és la dignitat. Haurien d’haver cessat i haurien de treballar, que per això cobren, i no fan ni una cosa ni l’altra. S’està criticant si aquesta editorial -molt ben construïda- és una pressió inacceptable sobre aquest Tribunal. Un Tribunal que porta tres anys per llegir 20 folis i que no ha tingut prou temps per resoldre sobre un recurs que mai havien d’haver admès. Un Tribunal que en el dia de publicació d’aquesta Editorial (26/11/2009) s’han reunit dues hores i han quedat tant cansats que no podran continuar fins la setmana vinent.
El respecte se l’han de guanyar i ara tothom sap que aquest Tribunal és una corretja de transmissió dels pitjors vicis polítics.

Per acabar. Veig una escletxa d’esperança sobre el nostre futur com a poble. Estem a punt de dir prou sobre els constants insults, menyspreu i espoli dels nostres col·legues espanyols.

Visca la independència!