Ocupes

(carta enviada a l'Avui el 26/11/2009)

Un dels temes de preocupació menor pels ciutadans en aquest moment és si deixes la teva casa per uns dies i quan tornes, te la trobes ocupada per altres persones que, violentant el teu espai privat, violentant els teus drets com a persona, han decidit apropiar-se d’aquest espai, d’aquest immoble i dels béns que conté.
Ara estic sentint per la radio el Conseller del ram, Sr. Baltasar, que diu que no s’ha incrementat aquest fet (ocupació il·legal i violenta d’una casa habitada). Ens diu (i ens tranquil·litza -mentre no sigui la nostra casa-) que 89 habitatges ocupats sobre un parc de 83 mil habitatges, és poca cosa (!).
El procediment per recuperar la teva casa passa per la denúncia policial i després actuació del jutge (que ja coneixem la seva proverbial diligència). Total, si tota va bé, en només entre 6 a 9 mesos, pots recuperar la teva casa que de forma il·legal, violenta i tot el que vulgueu, t’han robat uns desaprensius. Mentre, no pots utilitzar les teves pertinències (que t’han robat vilment) i has de cercar solucions alternatives, anar a l’hotel o viure a casa d’alguns familiars. La pena prevista pels desaprensius és una multa. Aquest és l’estat de dret que regeix les nostres relacions.

S’imaginen els senyors parlamentaris la ràbia que ha de generar una violència i impunitat com aquesta? Què fan els nostres parlamentaris per canviar aquest estat de coses? No són aquestes coses les que afecten els ciutadans? Tant costa canviar la llei que protegeixi de forma immediata contra l’actuació d’uns lladres?
Uns jutges ganduls, uns parlamentaris sense cap sensibilitat ni intel·ligència. Tinc l’esperança que es resoldrà aquest problema quan algun polític o jutge es vegi afectat per una violència d’aquest estil, que desitjo sigui de forma immediata.