Converses amb la Guadalupe

(aquest és el text que vaig enviar a la Bústia del diari Avui el dia 13/11/2009 per la seva publicació. No ha estat publicat. Això no obstant el dia 18/11/2009 Sostres publica el seu Adéu a la columna a través de la qual ens torturava des de feia 8 anys. No et trobarem a faltar Sostres. Que tinguis molta sort i que et facis gran)

La Guadalupe és la meva minyona sud-americana. Una dona sàvia a la qual la vida no ha tractat gens amablement. És una dona intel·ligent i tolerant amb qui dóna gust conversar.
Avui m’ha tornat a parlar d’un noi que es diu Sostres que es veu escriu en aquest diari, per més que ja li he dit moltes vegades que no m’interessa gens ni mica el que diu aquest sapastre. És un cas irrecuperable.
Em ve a dir que no entén com es proclama un home de fe i de creences cristianes, perquè, diu, si el cristianisme és el que predica o el que fa Sostres, ella se’n esborra de forma immediata.
Jo, que no sóc pas més entès que ella, però li comento que el feixisme s’entenia bé amb la jerarquia eclesiàstica, per més que el feixisme predicava la violència i no creia amb les races o no hi havia entrat de ple, tot plegat no lliga massa amb el cristianisme. No pas com el cas del nazisme (tot i que ara desprès del descobriment del mapa del genoma humà ja s’ha vist que parlar de races és cosa d’indocumentats). Però al feixisme si li semblava bé la idea de la superioritat dels amos respecte els treballadors (tal com fa Sostres, encara que ell no deixa de ser altra cosa que un empleat parasitari), i també creien que els amos tenien dret a viure sense pegar cop, perquè per això eren amos (hi ha qui va d’amo sense ser altra cosa que masover).
Li torno a dir a la Guadalupe que no es capfiqui i que deixi de llegir coses estúpides i que en aquest món hi ha d’haver de tot. El millor que podem fer és ignorar-los.
La Guadalupe insisteix amb la religiositat d’en Sostres, però jo li dic que hi ha coses que no lliguen ni amb fum de sabatot. No és pot ser cristià i estar predicant l’odi, insultar i dir imbecil·litats una darrera l’altra, o com està fent darrerament defensant els corruptes i lladres, segurament per afinitat d’actuacions i idees. Aquest noi no és cristià. No és cristià ni és honest, ni intel·ligent. Com a molt és allò que en els Evangelis anomenen com a fariseus.
Sembla que l’he deixat més tranquil·la. Li he receptat el de sempre: que oblidi els que són curts de gambals.