Des de l'autopista

Avui (20.7.2007) he tornar a circular per l’autopista en un trajecte des de Barcelona a Torredembarra. He sortit a les 7,30 de la tarda i he arribat a les 9 de la nit. Total 85 quilòmetres. El promig ha estat de 56 quilòmetres a l’hora, una mica per sota dels 80 "recomanats" per l’autoritat pertinent, però encara no ha estat malament... Si que hem estat una bona estona parats o gairebé, i l’emissió de CO2 deu haver sigut important però no es podia fer altra cosa.
La sortida de Barcelona ha estat correcta. Quan hem arribat a Martorell, just poc abans del peatge la cosa ja s’ha complicat. Paguem i just sortim a 10 metres del peatge i... aturats!
Segueixo amb les meditacions: com és que en el justificant de pagament no et diuen a quants quilòmetres correspon? Això és el que acostumes a trobar a les autopistes del país veí, però aquí potser no ens volen espantar perquè igual a algú se li acut fer la divisió i descobreix a quant li surt el quilòmetre.
Continuem. Al Vendrell, altra vegada el mateix problema. Ja costa passar el peatge per la cua que s’havia format prèviament, però finalment aconseguim passar i, mira que bé, a l’altra costat tornaven a estar parats els cotxes.
Bé no us vull marejar. Només dir-vos que finalment aconseguim arribar a la sortida de Torredembarra.
Sempre he pensat que aquesta sortida la devia dissenyar algun geni del maligne; una sortida digna de Kafka. Els que venim de Barcelona, arribem a la sortida de Torredembarra que va a parar a un encreuament curiós i molt perillós. En realitat et porta a la carretera comarcal Torredembarra-La Riera, on cal desviar-se a l’esquerra per entrar a Torredembarra; prèviament s’ha de superar un stop. Els que venen de Torredembarra i volen anar a Tarragona, es troben amb un ceda el paso, i com no saben quin senyal tenen els de l’altre costat i, a més, tenen la dreta ocupada, la seva intenció és deixar-los passar. Total, un embolic de mil dimonis i unes cues que déu n’hi do. Una vegada has pogut sortir d’aquest perillós encreuament, comença la magnificència de les rotondes, ara si, àmplies i relativament poc útils, sobretot si ho comparem amb l’esglai del moment de la sortida de l’autopista.
Fantàstic! I això fa que dura uns 15 o 20 anys i ningú es proposa canviar aquest estat de coses. Ni els preocupa a l’Ajuntament de Torredembarra, un Ajuntament molt trossejat amb molts partits al govern; ni als germans Dalton d'infrastructures de la Generalitat; ni a Abertis en la que els executius estan ocupats en operacions de compra d'altres empreses. ¿Haurem d’esperar que hi hagi un sinistre macabre perquè les autoritats prenguin cartes en l’assumpte?