Elogi de la societat civil

O ... embolica que fa fort!

Darrerament sentim a parlar molt i molt bé de la societat civil. Un concepte bonic, però ¿què és la societat civil? ¿A on cal apuntar-se per formar-ne part? ¿A on donen el títol? La veritat és que estic una mica mosca perquè actualment formo part de la directiva de tres onegés, i ningú no em va convidar a l’acte en el que s’havia convocat a la societat civil al IESE de Barcelona pel tema de l’aeroport.
Per altra banda em va deixar tranquil quan vaig veure que la convocatòria de l’acte la subscrivien les associacions empresarials i pocs més, pràcticament cap empresa a títol individual, ni tampoc hi vaig veure onegés.
En canvi si hi havia gran quantitat d’empresaris i executius que formen part de l’enteranyinat econòmic d’alta volada i, sindicalistes, acadèmics i molta altra gent que no conec estiguin apuntats a cap oenegé, ni a cap associació de veïns, ni a cap plataforma per defensa de la llengua o per defensa de la barretina. I el que va reblar el clau, i va confirmar el que estic dient, va ser quan l’endemà el President de la Generalitat va rebre els manifestants i només hi eren les associacions d’empresaris, ningú més.

Vull deixar clar des del primer moment que no sóc equànime. Estic cabrejat per aquest fet, per la discriminació que se’m fa i perquè no se’m dóna pistes de com ho he de fer per entrar a formar part d’aquesta societat civil.
Ara bé, manifestada aquesta voluntat, em queda saber més o menys què és aquesta cosa. Què és en realitat la societat civil? Ningú m’ho sap explicar, per la qual cosa dedueixo que no deu ser fàcil saber de què es tracta. Algun malpensat em diu que en realitat és una de les formules que ens hem inventat per suplantar un poder establert democràticament constituït (el polític); altres m’asseguren que només es tracta d’un contrapès a aquest poder.
De totes maneres ens adonem a les tertúlies, als debats, als diferents círculos i associacions més o menys empresarials, més o menys socials, més o menys corporatives, que a la societat civil tenim uns representants que no hem anomenat, que la seva procedència ve directament dels cercles d’amics i d’interessos o, en els millors dels casos, d’associacions que defensen idees cíviques i socials.
Veiem alguns que defensen aferrissadament aquesta opció, com a contrapès d’una situació de poder predominant (sempre polític, mai econòmic). Alguns parlen d’enfortir la societat civil, és a dir, enfortir aquesta nebulosa que ningú sap d’on ve ni on va. A mi em semblaria molt millor que enfortíssim la democràcia, com pràcticament l’únic sistema acceptable i que garanteix una certa igualtat de drets i deures, perquè, sinó ¿qui em representa a mi? l’associació de veïns, l’associació d’empresaris, el Círculo del Liceu, la societat hípica de Collcerola, el club de tenis Pedralbes, el legionaris de Crist, el amics de l’Opus Dei, els amics d’Al Qaeda, els musulmans negres, els amics dels okupes, els amics de la bicis, el pipa club? El president d’alguna gran companyia estatal privatitzada que ha obtingut el càrrec gràcies als seus amics? ... Aquests són els representants de la societat civil?

No tinc cap dubte que les onegés fan accions molt lloables (per això en formo part de tres), però no tenim cap garantia que els seus objectius coincideixin amb els que els demana la societat, ni que aquestes onegés tinguin algun procediment per esbrinar quines són les seves peticions. Els únics que dins els seus objectius hi tenen el procurar donar resposta a les peticions de la societat, són els polítics, els únics que estan legitimats per fer aquesta funció. Altra cosa, evidentment, és que ho facin bé, però mentre no es demostri el contrari, aquesta és la millor opció.
Quan les protestes per la guerra d’Iraq, no va ser la societat civil, ni els empresaris, ni les associacions empresarials ni els sindicats, sinó va ser la societat pura i simple, tots els que no detentaven el poder polític, sense cap adjectiu afegit.

El que subscriu no entén les teories dels que consideren que qualsevol gremi té més autoritat moral que els representants polítics d'un país. D'entrada, qualsevol gremi, inclòs el dels periodistes, s'hauria de presentar a unes eleccions per parlar en nom de tots. I de sortida, si els polítics no tenen cap credibilitat ¿qui en té més que ells?