Aquests
dies hem pogut gaudir de les bromes i pallassades que hi ha hagut al Congrés.
Així hem pogut veure com la “cartelitos” Arrimadas, ensenyava sense venir a
tomb, un rètol en que s’inculpava a Lastra per transfuguisme.
Jo
penso que la pobre Arrimadas deu haver tingut una infància molt trista. Amb un
pare torturador que segurament devia malparlar (i “malobrar”, a Barcelona se’n
recorden d’ell) constantment dels catalans, alguna cosa li ha d’haver quedat en
el seu cervellet. A més ha tingut la mala sort de compartir idees o dogmes amb
el seu correligionari Rivera, ara afortunadament desaparegut. Les companyies
que ha tingut no són gens recomanables. Tot plegat molt trist.
Així
s’explica la seva fòbia a tot el que és català. I a més, la nena que és
intel·ligent, i s’adona que el seu temps té un final anunciat. El seu partit
que mai ha tingut un programa fora de incendiar la convivència i estendre
l’odi, està ben a punt de desaparèixer -segurament absorbit per Vox amb els que
ideològicament són més propers—. Ni tan sols han sigut capaços de definir si
són de dretes, de centre o d’ultradreta. Ara són liberals, però des de l’inici
han canviat tantes vegades com els ha convingut. Ara no saben ni qui són ni el
què són. Rivera ja se’n va adonar i ha buscat algun lloc on no faci fred, on
estigui calentó i pugui viure una vida sense preocupacions ni maldecaps. Segur
que el deu haver trobat o potser encara està pendent de que algun capità
manaies de l’Íbex li concreti una oferta.
Tota la
seva educació de col·legi de monges, se’n ha anat al carai. La prova és que
constantment demana que es facin esforços per l’educació, que no s’adoctrini
—un acte reflex de culpabilitat—. Ahir hi va haver una prova més de com ha
perdut el senderi. Els llenguatges tavernaris, amenaçadors, mafiosos, es van
estendre en el Congrés.
Crec
que el millor que podem fer, és no fer-ne cas. Tota sola anirà desapareixent
del mapa polític i social, com li ha passat al seu amic de tropelies.
Apa
doncs Arrimadas, et queda poc temps de patir. Aviat tornaràs a la més absoluta
irrellevància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada