Trapero

Avui ha començat el judici al Major Trapero. Resulta força indigerible veure com va el judici en directe. Es reprodueixen estereotips d’altres judicis i d’altres temps: els catalans som uns hiperventilats i som uns mal patriotes.

Hem pogut veure el fiscal justificant (!) per què no canviava l’acusació: “no és el moment processal” —diu— quan tots els que hem seguit una mica per damunt el judici sabem que l’acusació de rebel·lió no ho suporta el sentit comú, ni les lleis, ni la justícia, ho suporta només la indigència intel·lectual de la fiscalia i la seva supèrbia. Ho ha dit tothom, juristes, periodistes, ciutadans i nens d’escola, però la fiscalia no afluixa, segueixen amb la voluntat de ensorrar el poc prestigi de la justícia.

El llarg interrogatori del fiscal està clarament orientat no a posar llum sobre els fets i la seva valoració, sinó a demostrar la culpabilitat dels mossos en l’afer del 20 de setembre de 2017, on en una “brillant operació dirigida per un jutge de Barcelona, van organitzar un acte de supremacia, de deixar clar que són els jutges els qui manen. Aquesta és la funció dels fiscals? I si tornessin a llegir la Constitució? Això sí, van descobrir una agenda particular d’un càrrec de la Generalitat i no sé si va ser en aquesta operació o en un registre a casa de l’afectat quan van decomissar un Power Point, sense signatura, sense garantia, sense credibilitat. Sobre aquestes bases i en la d’una forçada interpretació de que aquell dia hi va haver violència, els fiscals i els jutges volen construir una imatge de rebel·lió.

Preguntes i preguntes que no duien a cap lloc, que Trapero havia de repetir la resposta perquè el fiscal no es concentrava o simplement era curt de gambals. Això sí, evitant preguntar per què la guàrdia civil va deixar armes en un cotxe obert amb la manca de responsabilitat que això suposava; evitant explicar que la secretària del jutjat era afiliada a un partit dubtós com el de Cs, la qual cosa hauria creat molts dubtes als magistrats; i no portant com a testimonis a cap dels guàrdies civils que van intervenir en aquella vergonyat actuació judicial.

Els que aquell dia vam ser presents a aquesta actuació vam comprovar com la violència és una autèntica i aberrant interpretació de la fiscalia i les declaracions contradictòries de la pobre secretària del jutjat no mereixien la més petita credibilitat.

Suposo que en aquelles dates, no ho recordo bé, els Piolins ja devien estar fondejats al port de Barcelona i la invasió de forces “nacionals” estaven escampades per tot el territori català, però es veu que no era encara el moment de deixar-les anar a aixafar caps i trencar braços.

Encara quedaven deu dies per les votacions sobre el referèndum i dels efectes brutals que sobre la població va tenir les forces “nacionals” sota la coordinació de comandaments tots ells amb uns currículums més que complicats, això sí, ara ja regenerats dels seus delictes i homes de confiança del règim patriòtic i autoritari que tenim establert.

Cap d’aquests comandaments ha sigut cridat a declarar. Què en sabien del comportament brutal de la seva policia i què havien fet en la jornada de votacions —votar en un referèndum no és delicte—, ni tampoc els polítics que en el seu moment els manaven, com Rajoy, Soraya, Zoido i molts d’altres. Hauria sigut interessant veure com tornaven a dir que no recordaven res de res, tot i que alguns d’ells ja han escrit les seves memòries.

Per la tarda continua el judici. Ara el fiscal fa preguntes intel·ligents: com és que el Major Trapero no va investigar els seus superiors? Es veu que l’assignatura de l’ètica o límits de la policia no els estudien els fiscals.O bé li diu, no es va sorprendre que li donéssin aquest càrrec -de Major- quan tot s'incendiava? A banda de la misèria com a persona el fiscal hauria hagut de tenir com a resposta: I vostè, amb el seu brut currículum, com és que encara no l'han acomiadat de la fiscalia?

Ja ja sabem con actua la fiscalia i ens anem assabentant dels currículums de tots aquests cracks. Han actuat a Alsasu, s’han negat a investigar a la policia patriòtica, perdó, vull dir de les clavegueres,... i anar fent currículum.